Agnès Casamajó / Sira Muntal / Adrià Rodríguez | La zona esportiva de Vic ha acollit aquest una de les cites més destacades de l’esport universitari català. Les 12 universitats de Catalunya s’hi han reunit amb un objectiu clar: aconseguir la classificació per als Campionats d’Espanya Universitaris Estatals, que aquest any es disputaran a Andalusia.
Durant diversos dies, i fins aquest dijous, equips masculins i femenins han competit en esports com el futbol, el rugbi, l’handbol, el bàsquet, el voleibol i el futbol sala amb la mirada posada en aquest bitllet cap a la fase estatal. La competició ha omplert els diferents espais de la zona esportiva amb partits, entrenaments, aficionats i estudiants que s’hi han acostat per veure el nivell de joc de les universitats catalanes.
Acollir aquesta fase prèvia no és fruit d’un sorteig ni d’una designació puntual. Les universitats es van alternant per organitzar-la, i fer-ho és vist com un reconeixement a la feina feta i a les instal·lacions disponibles. Marc Grifell, del Servei d’Esports de la UVic i un dels organitzadors d’aquests Campionats de Catalunya Universitaris, explica que al darrere d’aquests dies de partits hi ha moltes setmanes de preparació i coordinació. “És una feina que hem portat amb molts dies i ho hem fet molt bé, molt pautada. Ens ha sortit bé i la gent que ve està molt contenta”, explica. Segons ell, el fet que Vic sigui la seu de la competició també és una oportunitat perquè estudiants i equips d’arreu del país coneguin la ciutat i les instal·lacions esportives. “És un orgull, i a més és molt maco que vinguin totes les universitats aquí, que vegin el nivell que hi ha i les instal·lacions que tenim”, explica.
L’organització d’un esdeveniment d’aquestes característiques requereix moltes persones treballant al mateix temps, i una part molt important d’aquesta feina recau en el voluntariat. Estudiants i col·laboradors donen suport a la logística dels partits, a l’atenció dels equips i al funcionament general de la competició. Grifell destaca especialment aquest paper. “Sense els voluntaris no seria possible, perquè cada un hi posa el seu granet de sorra”, assegura.
Entre aquests voluntaris hi ha Renata Payges, estudiant del grau en Màrqueting i Comunicació Empresarial de la UVic, que ha col·laborat amb l’organització. Explica que es va apuntar després de rebre un correu informatiu de la universitat. “Quan el vaig rebre, vaig mirar les dates i com que em quadrava ho vaig poder fer”, explica. Durant els dies de competició, la seva tasca ha estat donar suport a equips i àrbitres perquè els partits es puguin desenvolupar amb normalitat. “Bàsicament, la meva feina ha estat donar-los el suport que necessitaven: si algú es feia mal, per exemple, anava a buscar gel, orientava la gent o ajudava amb tot el que fes falta”, comenta. Per ella, l’experiència també és una manera de viure l’esport universitari des d’una altra perspectiva i de conèixer estudiants d’altres universitats.
La logística d’un esdeveniment amb equips vinguts d’arreu del territori també implica organitzar els desplaçaments. En aquesta edició, una de les novetats ha estat la voluntat de fer-los més sostenibles. Ramon Verdaguer, responsable del Servei d’Esports de la UVic, explica que s’ha coordinat un servei d’autobusos perquè els equips visitants puguin arribar a Vic i als altres municipis on s’han disputat partits, sense necessitat de fer el trajecte amb vehicles particulars. “Aquest servei d’autobusos l’hem coordinat nosaltres, de manera que tots els equips de fora han pogut venir a Vic amb aquest transport, fent els desplaçaments més sostenibles i evitant que cadascú hagués d’anar amb el seu propi cotxe”, explica. Tot i això, en alguns casos els equips han optat per alternatives pròpies. Ferran Armengol, jugador de futbol sala per la Universitat Pompeu Fabra, comenta que el seu equip tenia un autobús organitzat, però que finalment no els encaixava del tot. “Teníem un bus, que s’agraeix molt, però sortia d’hora, i al final ens hem organitzat amb els nostres propis cotxes”, diu.
Més enllà de l’organització, els grans protagonistes de la competició són els esportistes. Per a molts estudiants, formar part dels equips universitaris és una manera de continuar practicant l’esport a bon nivell mentre cursen els seus estudis. A més, la possibilitat de disputar els campionats estatals és un estímul afegit que dona encara més valor a aquesta fase prèvia. Les jugadores de l’equip femení de futbol de la UVic, per exemple, expliquen que ja van tenir l’oportunitat de viure aquesta experiència fa tres anys. Anna Sampedro relata com “fa tres anys vam poder anar a Granada, i va ser una sort. Aquest any esperem tornar-hi”. El repte, però, no s’acaba aquí. Els equips que guanyen els campionats estatals poden accedir també a competicions europees universitàries, cosa que converteix el torneig en una porta d’entrada a un escenari encara més gran.
La convivència entre universitats és un dels aspectes que més destaquen els participants. En esports com l’handbol, per exemple, molts jugadors ja es coneixen d’altres competicions o comparteixen amistats dins del món esportiu. Això fa que els partits tinguin un component competitiu, però també una atmosfera de companyonia. “L’ambient és molt bo. És graciós perquè juguem amb companys o rivals que coneixem”, explica Roger Portella, jugador d’handbol. L’interès per formar part dels equips universitaris és tan alt que, en alguns casos, fins i tot hi ha llistes d’espera per poder entrar a la plantilla.
A més de la motivació esportiva, representar la universitat també té un incentiu acadèmic. Els estudiants poden obtenir crèdits per la seva participació en els equips esportius. “Hi ha un incentiu acadèmic per representar la universitat. Per cada any formant part d’un equip et donen 1,5 crèdits, que sumats al llarg de la carrera et poden servir per convalidar assignatures”, explica l’entrenador Sergi Miró, estudiant del grau en CAFE (Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport). Tot i això, molts esportistes continuen competint fins i tot quan ja han aconseguit aquests crèdits. És el cas de Roger Portella: “Ja tinc els crèdits assolits, però vinc a competir amb l’equip igualment”, explica.
Els dies de competició també serveixen perquè estudiants de diferents universitats es coneguin, comparteixin espais i visquin l’esport d’una manera més comunitària. Entre partits, entrenaments i moments de descans, la zona esportiva es converteix en un punt de trobada on es barregen rivalitat esportiva i bon ambient. Des del seu rol de voluntària, Renata Payges també destaca aquest aspecte. “L’ambient de l’esport és molt bo, molt familiar”, explica. Segons ella, el fet de saber que el guanyador pot arribar als campionats estatals fa que molts equips visquin els partits amb una motivació especial. “Et dona una motivació extra pensar que, si guanyes, pots anar als campionats d’Espanya”, diu.
A més, s’ha habilitat un Punt Lila que ha estat present durant tots els dies de competició, amb l’objectiu de vetllar per un ambient respectuós i pel bon comportament de tots els esportistes participants en les diferents jornades celebrades a Vic.
Durant uns dies, les seus de Vic, Manresa, Manlleu i Taradell s’han convertit així en el centre de l’esport universitari català. Centenars d’estudiants han passat per les instal·lacions esportives per competir, animar els seus companys o col·laborar en l’organització. Entre partits intensos, voluntariat, desplaçaments i convivència, la competició ha posat de manifest la vitalitat de l’esport universitari i la capacitat d’organitzar esdeveniments que reuneixen joves d’arreu del país amb una mateixa passió: l’esport. Tot plegat amb la mirada posada en el pròxim objectiu, els Campionats Universitaris Estatals d’Andalusia, on només els millors equips de cada disciplina tenen l’oportunitat de representar les universitats catalanes.
*Estudiants de Periodisme de la UVic-UCC
