El passat mes d’abril, Gil Carbonés (1992), juntament amb la selecció espanyola, es proclamà campió del Món de horseball al Mundial de l’Argentina en categoria PRO Elit. “Va ser una experiència inoblidable”, recorda. “Feia anys que buscàvem el títol, ja que mai l’havíem aconseguit i, al final, vam saber aprofitar les nostres opcions”, afegeix. Escollit fins en tres ocasions com a millor jugador del món, a banda de comptar amb un ampli palmarès, Carbonés va tenir un paper vital per assolir l’anhelat títol, anotant 4 gols a la final (7 a 6) i 11 en tot el torneig: “Em vaig sentir molt bé durant tota la competició i estic molt satisfet en com va anar tot, tant col·lectivament com individualment.
Tot i ser nascut a la Garriga, el seu gran amor pels cavalls fa que tingui un fort vincle amb la comarca d’Osona, on ara resideix. “Vaig començar muntant amb quatre anys a l’Hípica Can Tramp de Cardedeu, perquè el meu avi era pagès, tenia algun cavall i em cridaven l’atenció”, explica. “Va ser amb nou anys, però, que vaig provar el horseball i, des de llavors, he anat millorant”, afegeix. Sobre la seva etapa en aquesta disciplina, Carbonés també fa memòria dels grans èxits assolits amb el CEEC, “una colla d’amics de tota la vida, la qual ens vam convertir en l’equip amb més títols de la història”.
En cerca d’un canvi d’equip i de noves experiències, des de fa un temps, l’hípica de Malla és va convertir en la seva segona casa i, de fet, fa dos anys, que es n’és el propietari. “Hi vaig entrar fa uns set anys com un treballador més, a més de jugador del club”, comenta. “Des d’aleshores vaig anar escalant posicions i, fa dos anys, a causa de la baixa del propietari d’aquell moment, em van confiar el càrrec” afegeix. Des de llavors, l’objectiu principal de Carbonés no ha estat altre que “millorar el dia a dia, les instal·lacions, els cavalls i l’escola”. I tot, per un motiu: “Créixer”. Malgrat que “cada dia anem a més, sobretot amb noies”, Carbonés reconeix que “el món dels cavalls i, en especial el horseball, es va descobrint de mica en mica i encara està per explotar molt més”. Tal com indica, “hem de treballar en això”, però assegura també que “estic molt content en com està anant”.
Finalment, Gil Carbonés anima a tothom a descobrir aquesta passió, ja que “el més gratificant d’aquest esport col·lectiu és el vincle que crees amb el cavall i la gran responsabilitat que això t’implica”.
