Lluna Jiménez (Sant Julià de Vilatorta, 2009) és una de les grans promeses del ciclisme femení. Els grans resultats aconseguits aquesta temporada com a Cadet la situen més enllà del panorama osonenc i català. Els dos últims caps de setmana, la vilatortina (Baix Ter Women’s Academy) s’ha proclamat campiona d’Espanya de ciclisme en carretera i campiona d’Espanya de contrarellotge.
Comencem pel més recent. Doble Campionat d’Espanya. Què se sent?
Tot i que encara ho assimilo, estic molt contenta ja que he complert un dels objectius que ens vam marcar a principis de temporada. M’omple d’orgull, no només per mi, sinó per la gent, com la meva família i els entrenadors i directors, qui m’ajuden cada dia.
I, pel que fa a la resta de la temporada, com la valora?
També n’estic molt satisfeta, ja que tant en la Copa Catalana com en la Copa Espanya he fet un bon paper, lluitant sempre per estar al capdavant i guanyant alguna carrera. A més, vaig aconseguir guanyar la Volta Osona, la qual al ser la d’aquí casa ho vaig gaudir molt. No obstant això, també hi ha hagut alts i baixos. En la primera Copa Espanya els nervis em van jugar una mala passada i em vaig quedar sense puntuar. Així i tot, estic orgullosa per com he aconseguit gestionar i remuntar aquest sotrac.
Li queda alguna cita important, aquesta temporada?
Aquest dissabte marxo cap a Macedònia durant deu dies per competir les Olimpíades de la Joventut amb la Federació Espanyola. Participaré tant en ruta com en contrarrellotge. En tinc moltes ganes. És una experiència única, en la qual coneixeré gent nova i correré amb les millors d’Europa. Com diu el meu pare, és un regal a la temporada feta i, deixant de banda el resultat final, haig de gaudir i aprendre.
L’any que ve fa el salt a júnior. Com enfronta aquest canvi?
Serà un canvi difícil, ja que salto a una categoria nova, amb més quilometratges i més dura. Però espero fer una bona pretemporada, sense lesions, i poder estar al nivell i seguir lluitant per estar al capdavant.
Què creu que la caracteritza?
Sóc molt disciplinada i, en aquest sentit, sé triar. Aquest any ha estat molt més exigent i m’ha fet estar més centrada. Per exemple, vaig haver de sacrificar el viatge de final de curs i, tot i que la graduació la vaig poder fer, vaig haver de dormir al cotxe de camí a la Copa Espanya el dia següent
Remuntem als vostres inicis. Com comença?
Al meu pare, des de sempre, li havia agradat aquest món i estava posat al Club Ciclisme Calma de Sant Julià. Doncs, des de ben petits, juntament amb el meu germà, ens va inculcar els valors del ciclisme. Tot i que primer vaig anar provant diferents esports, finalment, em va apuntar a l’Escola Jufré. Al principi, va ser més una obligació i no m’acabava d’agradar, però mica en mica li vaig anar agafant el gust.
Té algun referent?
Sí, la Demi Vollering i en Wout Van Aert. Els dos, a banda de ser molt bons, són molt disciplinats i se’ls veu bones persones. I, per suposat, el meu pare també, tant a nivell esportiu com de vida.
El ciclisme és un món molt exigent. Com és compaginar-ho amb estudis?
És complicat, perquè et demana moltes hores cada dia. No només d’entrenament, sinó de recuperació i de tot el que l’envolta. Però, la veritat, és que tinc una bona organització. A veure l’any vinent, amb el canvi de categoria i l’entrada al batxillerat.
Quin somni té per complir?
Apuntant alt, vull ser professional i, algun dia, guanyar alguna de les carreres miques com el Tour de France o el de Flandes
Per acabar, baixem de la bicicleta. Què li agrada fer en el seu temps lliure?
M’agrada passar temps amb els meus amics, llegir i anar al cinema. Així i tot, no tinc molt temps lliure.
