Molta gent, si pogués triar un superpoder, escolliria volar. Per a Miquel Matavacas (Centelles, 1970), però, aquest desig no és cap fantasia, sinó una realitat cada cop que desplega l’ala delta i es deixa endur pel vent. “Sentir-se part de la natura és increïble, ja que funciones sense la necessitat d’un motor i voles com un ocell”, confessa. “És una experiència molt maca i gratificant”, apunta.
Conscient que és un esport minoritari i que molta gent no coneix de la seva existència, Matavacas vol deixar clar en què consisteix: “Es tracta de sortir des d’un punt alt, que normalment és una muntanya, per volar i planejar”. “És important guanyar el màxim d’alçada, per tal d’allargar el temps i el recorregut del vol tant com puguis”, afegeix.
I, malgrat que Matavacas el practica per pura vocació i com un passatemps més, recentment va superar amb nota la Lliga Catalana d’Ala Delta 2025. Doncs, va obtenir la tercera posició de la modalitat Sport i la quarta de l’absoluta. “Em va fer una especial il·lusió, ja que no soc gaire de participar en competicions”, expressa. “M’hi vaig apuntar amb l’objectiu de fer germanor, donar caliu i col·laborar a cuidar a la gent que practiquem esports amb menys visibilitat”, aclareix. “Poder completar tots els recorreguts per a mi ja era un gran premi, però, si a més a més, pots obtenir una bona posició, millor encara”, afirma.
Miquel Matavacas fa memòria també dels seus inicis. “Va ser quan tenia 18 o 20 anys, que vaig començar a treballar, i vaig coincidir amb un company de Torelló que aleshores havia sigut campió d’Espanya i sempre anava a volar”, recorda. “Em va animar a apuntar-me a un curs i treure’m el títol de pilot, i des de llavors vaig anar volant”, explica.
Tot i la seva llarga vida plena d’experiències entre ocells, Matavacas confessa un somni encara per complir: “M’agradaria, algun dia, completar una distància llarga, d’uns 100 quilòmetres”. “El recorregut més gran que he fet no arriba als 50 quilòmetres, que són unes dues o tres hores”, indica.
