“Hi ha hagut anys que he vingut cada dia a Torelló”, admet Susana Bosch. Ella és de Sabadell, però porta més d’una dècada vinculada al CB Torelló, principalment com a entrenadora. Tot i viure a una hora de camí, la seva estima pel bàsquet i pel club fa que continuï venint pràcticament a diari al pavelló torellonenc.
“He portat des del mini fins al sènior. Sempre he anat variant d’equips. Algun cop n’he dut dos o tres”, explica. Més enllà d’entrenar, també fa moltes altres tasques i és imprescindible per al conjunt pescallunes: taules en partits, netejar la pista, fer l’acta de duels petits o gestionar llicències. També ajuda en escrits i va a reunions de la federació. “Si hi ha algun problema, sobretot burocràtic o de reglament, de seguida em busquen”, assegura Bosch.
La figura de Jordi Sainz va ser clau en la seva arribada. “Vam coincidir al CN Sabadell i érem molt amics. Ell va venir al Torelló i també portava un equip masculí molt xulo a Olost.” Després d’un temps d’insistència, Bosch va acceptar ajudar-lo al club del Moianès i va agafar el júnior femení del Torelló, que va entrenar durant tres temporades.
“Jo no tenia carnet de cotxe, me’l vaig treure per venir conduint fins aquí.” D’aquest moment ja han passat 12 anys. Fins i tot ha hagut de fer de taxista quan alguns jugadors estudiaven a Barcelona. “Els dimecres muntava el cotxe ple cap a Torelló i de tornada a Barcelona i Sabadell. Hi havia dies d’anar a dormir a la 1 de la matinada”, recorda.
Durant aquests anys, l’equip vermell-i-negre ha canviat radicalment. “Vam entrar que anava cap a la baixa. Hi havia set o vuit equips. Ara n’hi ha 27.”
El bàsquet és la seva vida. Amb 15 anys va entrar en un equip femení sabadellenc que el 2002 es va fusionar amb el CN Sabadell. Allà hi va estar 10 anys i va conèixer en Jordi. Després va començar la seva etapa —encara vigent— a Torelló. “Soc una persona de club, només he estat en aquests”, diu.
Abans d’arribar-hi, però, ja coneixia el conjunt pescallunes: “M’hi vaig enfrontar com a jugadora i com a entrenadora”. Bosch conclou que “aquí a la gent no li fa tanta mandra anar a jugar a altres pobles”, a diferència de Sabadell.
