L’última cursa de la copa del món de skyrunning es disputava aquest any a Limone Sul Garda, a Itàlia, amb un recorregut de 27 quilòmetres i 2.600 metres de desnivell. El banyolí de l’Ski Club Camprodon Oriol Cardona hi arribava liderant el rànquing de la competició amb una puntuació molt ajustada a la dels cinc primers corredors. “Veia opcions de victòria però sabia que qui guanyés la cursa s’emportava el títol del circuit”, explica Cardona.
En el primer tram, es va posicionar novè mentre el corredor japonès Ruy Ueda s’escapava. “Des del principi de la cursa, es va posar al davant. No el vaig intentar seguir perquè a aquell ritme hauria petat i vaig decidir anar al meu; de menys a més, com faig sempre”, diu l’esportista.
El de Banyoles va anar avançant a poc a poc fins a posicionar-se primer a l’última baixada. “Entrant al poble, quedava una petita pujada i allà em va tornar a atrapar, em va passar i va agafar una distància que es va mantenir fins a meta”, diu l’atleta. Ueda va creuar la línia d’arribada amb un temps de 3h 02min 54seg, només 11 segons abans que ho fes Cardona, que va proclamar-se subcampió.
L’atleta, que fa només dos anys que es dedica de forma professional a les curses de muntanya, no para de competir i recórrer muntanya en tot l’any. A l’estiu, fent curses i a l’hivern, esquiant. “Crec que el més important quan es desdobla temporada és tenir una bona planificació i organitzar-se per poder descansar el suficient. No tens temps físic per fer-ho tot”, confessa.
La temporada de curses de muntanya la prepara sortint a córrer i anant en bici; la d’esquí de muntanya, amb els esquís posats. Encara que l’entrenament físic és important a l’hora d’aconseguir victòries, el cap també hi juga un paper clau. “Intento tenir sempre el cap fred i mantenir el ritme. Quan les curses se’m fan llargues, provo de visualitzar l’arribada i la pizza que em menjaré quan acabi”, diu rient.
Els dos esports els fa federats amb l’Ski Club Camprodon. “Com que Vallter és l’estació que em queda més a prop de casa, des seguida vaig fer molts amics que estaven al club i vaig decidir treure-m’hi la llicència”, explica el banyolí. “És un honor que, havent-se convertit en un esportista d’elit com és, continuï competint pel club i porti el nom de Camprodon per tot el món”, reconeix Francesc Monells, president de l’entitat.
