Més equips lluitant pels títols, però també per mantenir-se a la màxima categoria estatal de l’hoquei patins. L’augment del nivell de l’OK Lliga femenina en les últimes temporades ha fet pujar així mateix l’exigència del calendari i, per això, cada vegada han guanyat més pes la preparació física i la planificació del nou curs durant l’estiu. Aquesta setmana ha tornat a la feina el Martinelia Manlleu i fa quinze dies ho va fer el Voltregà Stern Motor que, una temporada més, tornaran a ser els representants osonencs a la competició amb objectius i situacions diferents.
Les manlleuenques, que afronten la quarta temporada amb Jordi Boada al capdavant de l’equip, han guanyat un títol per curs en les tres últimes campanyes (OK Lliga femenina 2019-2020 i Copa de la Reina 2021 i 2022) i es marquen com a objectiu tornar a disputar tots els títols. “Hi ha equips més favorits que nosaltres, com el Palau, que és el gran dominador, un Telecable que s’ha tornat a reforçar o el Vila-sana, que també ha fet un esforç econòmic important, però el Manlleu pot seguir optant a tot. Potser no podem fer una temporada hegemònica, però tenim potencial per guanyar. Es tracta d’arribar bé als moments clau”, explica el tècnic.
El conjunt ha incorporat la jugadora del Girona CH Júlia Canal i la portera Alícia Iglesias per fer front a les baixes sota pals d’Anna Ferrer (Fraga) i de la jugadora Maria Anglada (Voltregà) així com de la retirada Maria Díez. La resta de l’equip continua format per jugadores referents d’aquest esport com Anna Casarramona, Nara López, Joana Comas, Ona Castellví i Eli Gurri i d’altres que es van consolidant com Anna Bulló i la portera Abril Alonso. “Ens coneixem bé i fem una incorporació que ha de servir per donar aire. Jo valoro molt l’experiència que ja tenim d’aquests tres anys i després volem canviar algunes coses perquè tot evoluciona. Sabem que és una competició que cada vegada és més exigent, on tots els partits costen molt de guanyar, i tenim il·lusió per tornar a fer una bona temporada”, confessa Boada. En una campanya que serà llarga a causa de l’aturada d’un mes a mitjan octubre per la disputa dels World Skate Games a l’Argentina –període durant el qual hi ha prevista la Lliga Catalana– i que es pot allargar fins al juny en cas de classificar-se pels play-off, l’entrenador manlleuenc té clar que un dels aspectes importants a treballar és el mental. “Sabem que a les temporades llargues passa de tot i hi ha dinàmiques. Hem d’estar preparades per passar-les de la millor manera”, afegeix.
Entre els equips amb qui el Manlleu s’enfrontarà els propers dies en partits amistosos per preparar el nou curs hi ha el rival comarcal, el Voltregà Stern Motor, que estrena projecte dirigit pel fins ara tècnic del Patí Vic a OK Lliga Plata, David Noguera. “Era una incògnita i un repte i em va agradar per sortir de la zona de confort i conèixer l’esport des de la vessant femenina. El meu encaix amb l’equip ha estat molt favorable”, detalla el tècnic. L’aposta del club blanc-i-blau és que el grup el formin jugadores de la casa, i això comporta que el conjunt destaqui a la categoria per la seva joventut. La prova és que la jugadora de més edat és la portera Uxue Otegi amb 22 anys. També han renovat Esther Vistós, Anna Bosch, Paula Vilamala i Berta Ferran; l’única novetat és Maria Anglada, que torna a casa després del seu pas pel Manlleu, mentre que les baixes han estat Aina Arxé (Fraga), Berta Tarrida (Matera), Paula Ferrón (Cerdanyola) i Mar Franci (Apicat). “No podem obviar que tenim un Fem 17 que acaba de ser campió d’Espanya i ens hem de nodrir d’elles i de l’equip de Nacional”, comenta Noguera que, de fet, també serà l’entrenador del Nacional Catalana per afavorir aquesta arribada de les jugadores al primer equip. “Tota la inexperiència a l’OK Lliga espero que es pugui suplir amb el temps que porten jugant juntes i amb l’ADN Voltregà”, afirma el tècnic, que està “content amb el que veig, amb l’actitud i el sacrifici. Més enllà de la velocitat no veig cap diferència amb el masculí. L’únic és que fins que no ens enfrontem a algú de la lliga no sé a què podem aspirar”. La permanència és, evidentment, el primer objectiu que es marquen, però no descarten competir. “Hem de tenir paciència perquè són molt joves però amb dos o tres anys estaran competint al primer nivell. Si continuen juntes estan destinades a fer grans coses, perquè tenen caràcter del Voltregà”, explica l’entrenador, que ha fitxat per un any “i al final ja farem valoracions i veurem si encaixem i tot és tan bonic com en aquestes dues primeres setmanes”.
L’OK Lliga femenina 2022-2023 aixecarà el teló el 17 de setembre i el Manlleu s’hi estrenarà a casa contra el Cerdanyola mentre que el Voltregà visitarà el mateix dia el Bigues i Riells. Els derbis arribaran a la jornada 6 (19 de novembre a Sant Hipòlit) i a la 19 (25 de febrer a Manlleu), el primer dels quals just després de l’aturada de seleccions. Per a la competició internacional de la tardor, d’altra banda, la setmana que ve es farà l’últim control de la selecció estatal femenina i hi haurà Anna Casarramona, com a única representant osonenca convocada.
La Supercopa d’Espanya, primer títol en joc per al Manlleu
Una setmana abans de l’inici de l’OK Lliga femenina, el cap de setmana del 10 i 11 de setembre, el Martinelia Manlleu lluitarà pel primer títol de la temporada. Es tracta de la Supercopa d’Espanya, que es disputarà a Vila-sana, i s’hi veuran les cares els quatre millors conjunts del curs passat: el Generali HC Palau de Plegamans, campió de l’OK Lliga femenina; el Martinelia Manlleu, campió de la Copa de la Reina; el Telecable Gijón, primer classificat de la fase regular de la lliga, i el Vila-sana, l’equip organitzador. El sorteig va determinar que les asturianes seran el rival de les manlleuenques a semifinals mentre que Palau i Vila-sana es veuran les cares en l’altre enfrontament. “Ens coneixem molt i no és un rival fàcil, però per guanyar títols sabem que ens hem d’enfrontar a aquests equips”, assegura l’entrenador manlleuenc, Jordi Boada.
El vigent campió de la competició és el Palau, que l’any passat va imposar-se a la final per un contundent 0-6 al Cerdanyola; un equip que el dia abans havia eliminat el Manlleu per un ajustat 1 a 2.
