Segona temporada com a professional. Com ha anat?
La veritat és que molt bé. Estic content de l’any que ha fet tant l’equip en general com individualment. El primer any va ser més complicat pel tema d’adaptació a l’equip i a la categoria.
Es van quedar a les portes del play-off, tot i que durant uns minuts ho van celebrar.
Sí, va ser una llàstima. No hi vam creure en cap moment de la temporada fins que vam enganxar una ratxa de sis victòries consecutives. L’objectiu hi era però no ho vèiem possible fins que vam començar a treure el cap per allà. I al final, tal com va anar, va ser dur. Perquè va començar a córrer la veu entre el públic que estàvem a dins i no hi érem. Són coses que passen al futbol.
Com és la categoria?
És molt exigent. Però un any com aquest, que hem pogut disfrutar perquè estàvem a dalt, l’hem gaudit, perquè podíem lluitar pel play-off, a diferència d’altres anys que lluitàvem per la salvació i es feia més llarg i cansat.
L’objectiu era fer el play-off?
No ens ho havíem marcat però sabíem que teníem equip per estar a dalt, però estar a partir de la posició 10 ja és ser a dalt. El que està clar és que un cop vam agafar aquesta ratxa de guanyar tants partits, sí que llavors va ser l’objectiu.
És un dels davanters de l’equip, com ha anat el tema golejador?
Vaig començar molt bé la pretemporada fent quatre gols que em va ajudar molt a l’hora de començar jugant perquè em pensava que no jugaria. Vaig començar molt bé, per davant de Borja Bastón. He acabat amb vuit gols i jugant més de 2.000 minuts. He jugat molt més que l’any passat i he doblat la xifra golejadora.
També va jugar la Copa del Rei?
Sí, l’únic partit ja que vam perdre a la primera ronda. Vaig jugar mitja part.
Aquest dimarts van començar la pretemporada. Serà el quart any amb l’Oviedo (un amb el filial i tres al primer equip). Com es presenta?
Amb moltes ganes. Hi ha hagut canvis d’entrenador i de director esportiu, també novetats a la plantilla, i tinc ganes de conèixer tot l’ambient i les cares noves.
Va estar fins a Juvenil jugant al Gurb i al Manlleu. No és habitual fer el salt en un equip professional a aquesta edat…
El meu cas és diferent i demostra que es pot arribar al futbol professional a través de molts altres camins que no és el d’haver de jugar de petit a un planter d’un equip professional.
És de Ghana. Quan va arribar a Osona?
Vaig arribar a final de curs de cinquè, amb 10 o 11 anys.
I allà jugava de porter…
Sí, vaig començar jugant de porter fins que un dia em vaig fer mal i a partir de llavors no em vaig voler posar més a la porteria i vaig començar a fer de jugador. I em van posar a davant perquè no molestés. Al cap de poc ja vaig venir aquí, i ja em vaig quedar de davanter.
Com arriba a Gurb?
Hi havia el meu pare, que havia emigrat abans. I nosaltres vam venir més tard amb la meva germana i la meva mare. Vam venir aquí per buscar una vida millor.
De petit volia ser futbolista professional?
Jo de petit sempre deia que volia ser futbolista professional, però anava passant el temps i cada vegada em desil·lusionava més perquè pensava que no ho aconseguiria. Però per altra banda, a Gurb podia jugar amb els meus amics i estava content de poder jugar amb ells. Després vaig tenir la possibilitat de poder aspirar a més i he estat de sort que he pogut acabar sent professional.
Continua vinculat amb Ghana ja que forma part de la selecció.
Sí, em van convocar fa tres anys i també l’estiu passat i ara espero que em convoquin per al Mundial, que serà el novembre-desembre. Espero començar bé la temporada i que comptin amb mi.
Ara té 25 anys. Quin és el futur que li agradaria a Samuel Obeng?
El futbol dona moltes voltes, i jo com a davanter, tot gira al voltant de si fas gols o no, més enllà de com juguis. El meu objectiu a curt termini és anar al Mundial amb Ghana i l’altre seria fer el salt i poder jugar a Primera Divisió al més aviat possible.
