Encara amb el pols accelerat després de l’entrenament, en Yeikoll, en Bright, l’Abdeslam i en Moha arriben a la sala d’estudi que hi ha a dins de les instal·lacions de l’OAR Vic. En un altre moment del calendari, els tocaria treure llibres i llibretes, començar a fer els deures i resoldre dubtes del que han fet a l’escola.
“Les matemàtiques és el que ens costa més”, apunten la majoria. Amb el curs acadèmic ja a les acaballes, i sense feina per fer a casa, decideixen treure el reconegut joc de cartes Uno i iniciar una emocionant partida. S’ho miren des de la distància i amb cert orgull l’impulsor del Projecte Gambeta, Pep Novellas, i una de les moltes persones que formen la família de l’OAR Vic i que s’han implicat en la iniciativa com és Joan Manel Sánchez.
I és que el Projecte Gambeta –en funcionament a Colòmbia i a Vic des del gener del 2022– té com a objectiu acompanyar infants des dels 6 anys fins que acabin l’ESO. Amb el futbol com a reclam i excusa –aquí hi juga un paper clau el model social i no competitiu de l’escola de l’OAR Vic–, la finalitat principal és “evitar l’abandonament escolar” i oferir suports perquè els nens i nenes “tinguin l’oportunitat de tenir un futur digne deixant de banda el lloc i la família on han nascut”, apunta Novellas.
En aquest sentit, aquest curs ha sigut el primer en què s’ha ofert de setembre a juny una hora de reforç escolar abans o després dels entrenaments. Novellas insisteix que l’esport “és el vehicle per cridar l’atenció del nen”, i després de treballar aspectes de comportament, sociabilització i gestió de les emocions al terreny de joc a través del futbol, la supervisió continua a l’aula acadèmica. “Molts d’aquests infants si no estiguessin aquí estarien vagant pels carrers o a casa amb situacions complicades”, expliquen els impulsors del Projecte Gambeta.
Aquest curs han sigut 35 els infants que han format part de la iniciativa, “en un 80% derivats des del servei de Benestar i Família de l’Ajuntament de Vic”. Des del club també s’ha ofert aquesta línia de suport a famílies vinculades a l’OAR que presenten alguna dificultat. Al camp de futbol, però, l’origen i les situacions particulars de cada infant desapareixen perquè “estan tots barrejats, fugint de l’estigmatització”.
El projecte requereix d’una línia de finançament perquè funcioni, i els recursos arriben de les ajudes de “famílies i empreses conegudes pel club”, així com també de les subvencions, “en aquest cas per part de l’Ajuntament de Vic o el Consell Comarcal”. En aquest punt, els impulsors del projecte social matisen que les ajudes públiques “no arriben a un 30% del pressupost total”, tot i la funció social i per la ciutat que fan.
Amb el tancament de curs, també és hora de fer balanç i Novellas assegura que els infants responen a la proposta: “Vam començar amb una assistència del 70% i ara ens situem en el 90%”. I és que per formar-ne part, els infants i les famílies han de complir tres requisits: “Compromís i bon comportament; fer activitat esportiva, però també aprofitar i quedar-se al reforç escolar”.
El Projecte Gambeta té la continuïtat assegurada el curs que ve. El nombre de places es mantindrà en els 35, “però volem potenciar la part del reforç escolar”. I és que més que la quantitat, “ens importa la qualitat”.
“En la majoria dels casos hem vist un canvi en positiu”
La Youssra i la Wiam són dues de les vuit monitores que s’encarreguen de l’aula de reforç escolar del Projecte Gambeta. En realitat, però, elles i la resta de companyes són molt més que això: acaben sent persones de referència per a uns infants “a qui ajudem a fer els deures”, però en moltes altres ocasions “els oferim una atenció que potser no troben enlloc més”.
Això inclou, per exemple, “escoltar com els ha anat el dia”, i en cas de detectar preocupacions “que ho puguin expressar, que no s’ho guardin a dins”. Una relació i un coneixement dels infants que els permet confirmar que en la majoria dels casos “hem vist un canvi en positiu”.
Posen per cas el d’una nena que quan va arribar al Projecte Gambeta “tot era negatiu, era una persona trista i no mostrava interès per res”. Amb el treball del dia a dia, “i buscant què la motivava”, han aconseguit un canvi de comportament que omple d’orgull a tots els integrants de la iniciativa.
Durant el curs, la rutina dels infants que arriben a l’aula de reforç situada a dins les instal·lacions de l’OAR sol ser la següent: després de la rebuda, “comentem una mica com ha anat el dia i el que tenen per fer”. Els qui tenen deures, els comencen a fer “i els oferim el nostre suport per fer-los”. En el cas que hi hagi infants sense material pendent de l’escola, “a la mateixa aula tenim molts recursos per treballar matèries que els costen”.
La Youssra i la Wiam coincideixen en la idoneïtat de la iniciativa, ja que s’ofereix un espai “perquè els infants s’ho passin bé, estiguin acompanyats i facin amics”. En el seu cas, les dues monitores van arribar al Projecte Gambeta per la sensibilitat cap a l’educació dels nens i nenes.
La Youssra ha finalitzat un Grau Superior d’Integració Social i ara “he començat la carrera d’Educació”. Pel que fa la Wiam, prové de l’àmbit sanitari, en concret de l’Infermeria, “però el treball amb els infants i ajudar-los en el que sigui possible és una cosa que he descobert que m’agrada molt”.
“Al terreny de joc, tots els infants són iguals”
L’escola de futbol de l’OAR Vic té la peculiaritat que no és competitiva, i és en aquest escenari on els infants que formen part del Projecte Gambeta comencen a tenir contacte amb el futbol. En el dia a dia “aprenen a formar part d’un grup, a seguir unes normes, a tenir clar que hi ha una disciplina”, explica el fundador i director de l’escola de futbol social de l’OAR, Joan Manel Sánchez.
A més a més, l’escola és mixta, “per tant trenquem barreres de gènere des de ben petits”. Un altre vessant important que ofereix l’escola és que al terreny de joc “tots els infants són iguals”, en el sentit que quan un infant entra per la porta del club i salta sobre del verd,“no s’identifica qui és Gambeta i qui no”.
El fet de no ser competitiva “no ens situa en un món ideal, però tot està més controlat”, ja que molts dels conflictes que apareixen en la competició pura i dura “aquí els podem evitar o corregir”. Tot i això, els divendres es fa una lligueta interna “i òbviament l’infant vol guanyar i fer-ho bé”, el que genera situacions complexes i on cal “gestionar les emocions”.
Sánchez, amb una dilatada trajectòria entrenant canalla a l’OAR, assegura que en temes de comportament “hi ha nens de tot a tot arreu”. De fet, l’entrenador apunta que el tracte amb nens i nenes d’entre 10 i 12 anys “és complex en qualsevol situació”, i això fa que et trobis infants Gambeta “excel·lents en tots els àmbits” i d’altres procedents d’altres situacions “amb moltes coses a corregir”. Així doncs, l’estigmatització per classe social o origen s’esborra quan corre la pilota.
Tenint en compte que els entrenadors tracten amb material delicat com són nens i joves, “i que potser per algunes situacions no estem preparats”, Novellas explica que de cara al curs que ve volen fer un pas endavant en la formació dels monitors. I ho volen fer amb els consells de Ferran Erra, expert en prevenció i resolució de conflictes, i la gestora emocional Maria Navarrete.
{{ comment.text }}