“Quan els jugadors de base arribin a sènior, veurem molts més cascos”

Bernat de Pablo, llicenciat en Medicina i Cirurgia, exerceix com a responsable mèdic de la Federació Espanyola de Patinatge (FEP), centrant-se en l’hoquei patins, tot i tractar també totes les altres disciplines. Va treballar durant dos anys com a metge del Barça d’hoquei, on va aprofitar aquesta etapa per fer una tesi doctoral sobre les lesions en hoquei patins. “És un tema que aleshores no s’havia estudiat mai en profunditat”, afirma. A més, treballa com a docent a la Universitat de Vic.

Sobre el debat que s’ha generat entorn de l’ús del casc. Sí o no?
Des d’un punt de vista mèdic sempre t’interessa que els jugadors estiguin tan protegits com sigui possible. Si ho demanes als metges i a les famílies, tots estaran a favor de l’ús del casc. De fet, un estudi de la Federació Catalana de Patinatge afirma que el seu ús redueix les lesions. La demostració està en les categories inferiors. Des que és obligatori, les lesions que pot provocar un impacte de la bola són mínimes. Per descomptat, doncs, que per a la prevenció de lesions és imprescindible.

I llavors, per què no es veu habitualment en jugadors sèniors?
Aquí entra un tema sobre l’afectació que el cas pot tenir en el rendiment. Tot i que no hi ha cap estudi que demostri objectivament que el casc pot influir negativament en el rendiment del jugador, l’experiència d’aquests sí que ho afirmen. Segons la majoria, amb el casc la visibilitat es redueix i no perceben correctament els sorolls. Penso, però, que en gran part és perquè no hi estan acostumats.

Els porters, però, sí que el porten.
Exacte, és obligatori. Tot i que antigament no ho feien. No obstant això, actualment és impensable veure porters sense aquesta protecció.

I en categories inferiors també és obligatori, oi?
Sí. De fet, en els darrers anys s’ha anat implementant aquesta norma en una categoria superior. D’aquesta manera, té continuïtat. Ara està en els 16 anys i cada vegada estem més a prop de veure-ho a la categoria sènior. És una iniciativa totalment encertada, ja que, a més, la canalla no té tan control sobre la bola.

Creu, doncs, que aquest canvi s’acabarà estenent?
Sí, i espero que sigui a curt-mitjà termini. De fet, el cap de setmana passat, a la Copa Generalitat, vam poder veure alguna jugadora amb casc. La clau penso que està en les noves generacions, que ja s’estan acostumant a portar-lo. Arribarà un moment que quan aquests jugadors pugin a sènior es produirà un canvi. També pot ser un punt d’inflexió si algun jugador d’OK Lliga trenca amb aquesta normalitat. El problema, però, és que només en fan ús “a misses dites”. Quan es comenci a dur a terme aquest canvi, molts equips pujaran la intensitat i, d’aquesta manera, obligaran l’altre també a portar-ne.

Hi haurà d’haver una evolució en la tecnologia d’aquestes proteccions?
Ara mateix hi ha dos cascos homologats: el de la Federació Catalana i el de l’Espanyola. Veurem quines adaptacions tècniques poden haver-hi per millorar, pensant sobretot en la comoditat dels jugadors.

Sap si per part de la FCP o la RFEP tenen pensat llançar alguna campanya de conscienciació?
No tinc constància que hi hagi aquesta intenció.

I a vostè, quin consell li agradaria transmetre?
Que es posin el casc, bàsicament. De fet, el meu fill, que també juga a hoquei a categories inferiors, sempre que veu alguna lesió així em diu: “Si el portés no li hauria passat”. Val més prevenir que curar.