Xevi Soler
La dorsal 77 del Walsum, quart classificat de la lliga alemanya femenina d’hoquei patins, té més palmarès que tota la resta de jugadores de la lliga juntes. Sis copes d’Europa i cinc OK lligues, entre molts altres títols. Aquest és el palmarès d’Anna Romero, que manté que ja està retirada de l’hoquei d’elit i que aquesta experiència se l’agafa d’una altra manera. “Jo tenia clar que ho deixava. Al Walsum hi juga la meva germana, i el club em va temptejar molts cops: primer per fitxar, després per venir a jugar només els caps de setmana, sense entrenar. Jo no m’hi volia lligar, però em van donar la facilitat de venir a jugar un cop al mes, amb les despeses pagades. M’ho agafo més com una experiència, i així jugo amb la meva germana.”
El Walsum no és dels equips punters d’Alemanya. Aquest any, lluita per estar entre les quatre primeres i classificar-se per al play-off. Un cop al mes, té el reforç de l’ex del Voltregà, que després de vint anys com a jugadora d’hoquei encara no ha tallat del tot el vincle. “M’han ofert coses serioses aquí, tant per jugar com per entrenar, però la veritat és que tinc clar que ho vull deixar del tot.” De fet, només ha tornat un cop al pavelló del Voltregà, on encara no s’hi acaba de trobar còmode. “Hi ha gent que em diu que encara he de passar el dol, però la veritat és que estic encantada amb la meva nova vida. El dia és molt més llarg i puc fer moltes més coses.”
REFORÇ DE LUXE
Romero marxa els divendres al vespre cap a Düsseldorf, on la Sílvia, la seva germana, la passa a buscar per anar a Duisburg, d’on és el Walsum. “Em tracten molt bé, el club m’ha ajudat amb tot, el president ha insistit moltíssim perquè vingués aquí i noto com l’entrenador em té un respecte especial.” No pot estranyar que passi això amb el currículum de l’Anna, davant de la resta de les jugadores de l’equip, amb un nivell més baix. “Moltes són molt joves i no saben ni qui soc jo. Alguns cops (pocs) sí que he notat que no els fa gaire gràcia que vingui la típica de fora que no assisteix als entrenaments i després juga el partit, però en general hi ha bon ambient. El nivell és més baix que a l’OK Lliga, però jo també he perdut, sobretot en l’aspecte físic.” I una persona tan competitiva com ella, què farà si el seu equip es classifica per al play-off? “No ho sé, si en els partits decisius em plantegen anar a jugar més sovint ho haurem de valorar, però si em quadra ho faré. Pensa que continuo sent molt competitiva.”
LLUNY DE L’ELIT
Però Romero insisteix que no és un fitxatge per a un altre equip. “No crec ni que sigui notícia. És la manera de passar un temps amb la meva germana, però veig que la meva vida és lluny de l’hoquei ara per ara. No vaig acabar contenta amb el que va passar a Voltregà i 20 anys són molts, però a més estic molt contenta fent de mestra i tinc molt més temps per a mi.” A Alemanya, però, gaudeixen d’una jugadora d’elit. “Pensa que deixo els patins allà.” Una jugadora retirada, però coneixent-la haurem de fer un seguiment de la lliga alemanya (difícil de controlar) i veure com ho fa un equip poc conegut que es diu Walsum.
