Veure la típica imatge per la televisió de les anelles olímpiques, brillants i majestuoses, convida a pensar que és una fita exclusivament per a l’elit de l’esport, inabastable i lluny de la realitat d’un mateix. Si més no, així ho creia l’esquiador de Malla, Quim Salarich (1994), qui s’ha classificat per tercera vegada en uns Jocs Olímpics d’Hivern, que enguany se celebraran a Milà-Cortina del 6 al 22 de febrer: “Quan era petit, en cap moment, m’imaginava poder arribar a participar en uns JJOO, i, menys encara, a tres”.
Salarich, escollit com a abanderat i representant de la resta d’esportistes de la federació espanyola juntament amb la patinadora Olivia Smart, assumirà també el pes de ser l’únic participant del seu país en la disciplina eslàlom d’esquí alpí: “Malgrat que és una pressió extra perquè els meus companys també mereixien anar-hi, ho agafo amb més ganes i el resultat que aconsegueixi serà el de tots”.
Amb la gran cita a tocar, l’esquiador de Malla es mostra amb confiança: “Des de sempre he demostrat ser competent i estic convençut que puc assolir un bon resultat, com quedar entre els 15 primers”. Així i tot, “vull ser ambiciós i, encara que no estem entre els favorits per a la medalla, donaré la meva millor versió”. “I, mai se sap, pitjors coses s’han vist en uns Jocs”, afegeix.
Amb una llarga carrera sobre els esquís, Salarich remunta als seus inicis: “Vaig començar a pujar pistes amb tres anys perquè els meus pares m’hi portaven al cap de setmana”. I, assenyala al seu germà gran, Xavier, com el major responsable dels èxits aconseguits: “En gran part he arribat fins on soc ara gràcies a ell, ja que des de sempre ha estat el meu referent i qui m’ha anat marcant el camí”.
Fent una mirada enrere, l’osonenc, qui se sent “un gran afortunat per poder-s’hi guanyar la vida”, recorda especialment la temporada 22/23: “Em vaig classificar per primera vegada a la Copa del Món i, després de molts anys quedant-me a les portes, va ser increïble i una alliberació”. No obstant això, “amb només un any vaig passar de l’èxit al fracàs, ja la següent campanya em vaig generar unes expectatives que no vaig complir i va ser dur”.
Als 32 anys, Quim Salarich afirma sentir-se amb forces i confiança per competir al màxim nivell uns quants anys més. I, tot i que “estic tranquil i satisfet amb el viscut i l’aconseguit”, no amaga el desig que li queda per complir: “Tinc l’espina de poder assolir un podi, ja sigui en uns JJOO, a la Copa del Món o al Mundial, que és l’any que ve”.
