Reforç d’hivern

Quan t’apassiona un esport costa desenganxar-t’hi. Això és el que li ha passat a Sebas Mas, que amb 48 anys (a punt de fer-ne 49) ha tornat a les pistes de bàsquet vuit anys després de retirar-se. I ho ha fet vestint la samarreta del Ripoll –a Segona Catalana–, equip amb qui ja havia militat anteriorment i amb qui “havíem fet bones temporades”, recorda el jugador, que ha tornat en actiu des del passat mes de desembre. Tot i així, Mas només ho va deixar del tot durant tres anys: “Després vaig començar a la Lliga de Veterans, hem fet tornejos d’estiu, patxangues...”, fins que “alguns companys que ja em coneixien d’aquests partidets em van proposar tornar al Ripoll”. L’equip havia tingut diverses baixes i els resultats no acompanyaven. Va ser poc abans de Nadal quan va començar a entrenar amb els ripollesos i des de llavors ja ha jugat tres partits amb un balanç d’una victòria a casa (“era el primer partit que guanyàvem”) i dues derrotes (amb el Vic B i el Salt). El jugador manlleuenc té clar que “vinc a ajudar”. És conscient que és “el veterà de l’equip, però l’experiència també va bé en un equip molt jove”. I és que Mas podria ser, fins i tot, el pare d’alguns jugadors del seu nou equip però té clar que “som col·legues”. Explica que tot i els seus 48 anys “sempre m’he cuidat molt, vaig al gimnàs i no he deixat mai de fer esport, això m’ha ajudat a mantenir-me en forma tot i que el ritme no té res a veure amb el bàsquet de fa uns anys”. En aquest sentit, Mas, que ha pogut veure i comprovar l’evolució d’aquest esport, explica que “ara és tot més ràpid, es corre més. Abans era més sistema de jugades i no hi havia tantes interrupcions. Avui en dia no es deixa jugar tant, hi ha més faltes, tant tècniques com antiesportives”. Mas també destaca que “hi ha poc planter, a la meva generació érem molts els que jugàvem a bàsquet, fins i tot al carrer, ara no hi veus ningú”. Mas va jugar deu temporades al Vic aconseguint, entre d’altres, un ascens a la Lliga EBA. També va ser jugador del Manlleu, la seva població natal, encara que “és on hi he jugat menys”. A Ripoll hi va estar dues temporades i finalment va tancar la seva primera etapa a Lliçà d’Amunt amb 40 anys. Ara viu aquesta segona joventut “amb molta il·lusió” i conscient que “em trobo bé, però el cos a vegades és una bomba de rellotgeria”. Malgrat tot, afegeix rient, “el Reflex a tones no hi falta, però quan era jove també sempre anava embolicat”. El seu objectiu és el de sempre: “Continuar disfrutant del bàsquet” i alhora “ajudar el Ripoll a sortir del pou i mantenir la categoria”.

Reforç d’hivern

Mohamed Zaruali i Marta Sánchez s’imposen a l’Entre Ponts de Roda

Joel Tubau entrena el futbol base de l’Espanyol

Lluís Puigvert i Clàudia Tremps trenquen registres a la Na’Dalt

El Trial COTA tanca la temporada amb el lliurament de trofeus

LA PREGUNTA

Creu que tirarà endavant la jornada laboral de 37,5 hores?

Torelló decreta dia de dol aquest dimarts per la víctima de l'atropellament

Incendi als baixos d'un bloc de pisos a Centelles

Obre a Vic el segon parc lúdic infantil més gran de Catalunya

Cinc detinguts més del grup criminal de Manlleu especialitzat en estafes per internet

Investiguen l'agressió a un home que van abandonar mig nu a Aiguafreda

Un cotxe cau per un marge de 4 metres a Sant Agustí de Lluçanès

El rebost solidari de Vic ja no obrirà les portes a partir de gener

L’enxampen robant palets de l’empresa on treballava, a Olost

L'edifici de la rectoria

Comencen 10 mesos d’obres per eixamplar la carretera entre la Gleva i Manlleu