10 temporades és el temps que feia que el Club Bàsquet Vic no jugava a la tercera categoria del bàsquet estatal. El conjunt vigatà torna a LEB Plata aquest dissabte a partir de 2/4 de 8 del vespre quan visitarà l’Arcos Albacete Basket amb una plantilla que ha renovat el gruix de jugadors de la temporada passada i que s’ha reforçat amb gairebé sis metres d’alçada. Ha fitxat el català Roger Fornas (202cm), el panameny Pablo Rivas (195cm) i el nord-americà Kyle Benton (201cm).
El tècnic Dídac Herrero assegura que Fornas “és un jugador amb molta experiència en categories superiors que ens ha d’aportar el seu talent ofensiu, la seva força i el seu tir, a banda d’acompanyar l’equip en experiències que no han viscut”. De Benton, en canvi, n’esperen “força a dins perquè és un jugador dur. Tant ell com en Pablo s’han format als Estats Units i saben jugar en equip, a banda de les individualitats que tenen. I en Pablo és un jugador que a nivell exterior ens ha d’aportar molt rebot i ens ha d’ajudar en l’anotació”.
Tots tres s’han instal·lat a viure a la capital d’Osona per afrontar una nova aventura com a jugadors del CB Vic-UMED-UCC. El barceloní Roger Fornas, de 35 anys, confessa que “ja he pujat a la Creu de Gurb i m’he convertit en un vigatà més. Després de 15 anys com a jugador professional em va sorgir una oportunitat laboral a través del meu amic Julià Garrote. Per mi era la manera de seguir jugant i començar la meva vida professional més enllà del bàsquet de forma que no fos molt traumàtic”. Fornas no vol especular sobre les possibilitats de l’equip: “No et puc dir realment com anirà. Jo crec que la lliga ens anirà col·locant al nostre lloc. No conec la categoria, perquè fa anys que no hi jugo i no sé el nivell real. Suposo que quan anem avançant veurem on estem. Però les sensacions són bones, perquè anem progressant adequadament”. Fornas reconeix que el fet que tota la plantilla no pugui fer doble sessió diària d’entrenaments a causa de la feina i els estudis és una deficiència que tenen respecte als altres equips. “Això, però, ho hem d’agafar d’una manera positiva perquè els últims dos anys els equips que han pujat de LEB Or a ACB treballaven només una sessió diària. Per tant, no és tan greu. Ens hi hem d’adaptar i generar hores productives per fer-ho el millor possible”, explica.
Per a qui la incorporació al CB Vic també ha estat un canvi de vida important és per a Pablo Rivas. Aquest jove panameny de 21 anys acabat de sortir de la universitat americana de North Carolina Central, on jugava a la lliga NCAA1, buscava fer el salt a Europa. Va fitxar primer per un equip francès, però la seva adaptació no va ser del tot bona i per això quan li van dir que podia anar a Vic no ho va dubtar. “Va ser una benedicció i una gran oportunitat que em va fer molt feliç. Només havia sentit a parlar de Barcelona perquè al meu país, Panamà, se segueix molt el futbol i el bàsquet, i ho coneixia per això. Quan vaig venir aquí de seguida vaig voler conèixer la ciutat i em va agradar molt”. Sobre l’equip assegura que “és un bon grup. Estem molt satisfets perquè som una família i treballem molt bé junts. Tenim ganes de fer-ho bé. Jo ja he fet una mica de recerca dels rivals. Conec només els jugadors que han estat a la lliga universitària americana, però sé que serà una lliga difícil. No hem de tenir por, però hem de sortir a competir cada setmana”.
Del mateix parer és l’última incorporació, Kyle Benton, tot i que ell va arribar fa tres setmanes a Vic i ha estat menys temps amb el grup. “Crec que tenim molt bon equip i que ho podem fer bé”. Aquest nord-americà de 23 anys ha aterrat a Vic després d’una experiència esportiva a l’Índia i d’haver compartit equip amb Rivas en la seva etapa universitària.
Amb els peus a terra però amb ganes de fer-ho el millor possible, el conjunt vigatà fa dies que prepara l’estrena a Albacete. “És un equip que ha fet canvis durant la pretemporada i que només manté tres jugadors de la temporada passada. Han fet set incorporacions i tenen set fitxes de jugadors estrangers. Segurament ara no estan consolidats, però sabem que tenen jugadors de qualitat”, adverteix Dídac Herrero. “Nosaltres arribem amb molta il·lusió. Alguns jugadors i entrenadors tenim ganes de tornar-hi i d’altres de descobrir la novetat”, diu. Fornas afegeix que “evidentment els entrenadors ens han donat detalls del que creuen que ens pot anar millor per afrontar aquest primer partit, però jo soc dels que pensa que ens hem de centrar sobretot en nosaltres perquè el nostre joc tant en atac com en defensa sigui suficientment fort com perquè no ens importi el rival que tinguem a davant”.
Companys de pis i de pista
Un dels motius que van permetre el fitxatge del nord-americà Kyle Benton va ser la seva amistat amb Pablo Rivas arran de la seva coincidència a la North Caroline Central University. “La meva relació amb en Pablo va ser decisiva per venir aquí. Jo vaig estar a l’Índia l’any passat perquè soc un any més gran que ell i vaig acabar abans la universitat. Quan m’ho van dir no vaig dubtar de venir aquí amb en Pablo, perquè és com un germà”. Tots dos comparteixen pis a Vic i això asseguren que els està facilitant l’adaptació. “És més fàcil viure amb algú que ja coneixes de fa temps i amb qui tens confiança. També parlem la mateixa llengua, perquè jo des que era molt petit vaig anar a viure als Estats Units, i tens més la sensació d’estar a casa”, confessa Rivas.
Benton detalla que junts “caminem molt per Vic perquè moltes vegades anem a peu al pavelló i m’agrada molt la ciutat. La gent ha estat molt amable amb nosaltres i el menjar també és molt bo, o sigui que estem molt contents. La resta de companys de l’equip també ens han ajudat molt a adaptar-nos aquí i a començar aquesta nova vida”.
A casa seva s’hi veu molt bàsquet per la televisió, especialment de l’NBA i de l’ACB. “El bàsquet d’aquí és molt diferent a l’americà. Aquí és més bàsic, més fonamental, més creatiu… Allà hi té un paper més important la força, és més atlètic, més ràpid… Però crec que m’hi he adaptat bé”, diu Rivas. Benton no amaga que a ell al principi li va costar: “La diferència més gran que hi trobo és en l’habilitat que s’ha de tenir aquí. És un bàsquet més tècnic però també ens agrada perquè és bonic”.
