Samuel Obeng: “Vull participar en un Mundial amb Ghana”

De gairebé passar tota l’etapa formativa amb els amics a la UE Gurb i competir en les categories més baixes, a oferir-se a l’AEC Manlleu per acabar complint el seu somni de ser jugador professional. Aquesta és l’extraordinària història de Samuel Obeng (1997), actual jugador del Wydad AC del Marroc, resumida el més breu possible. 

“Vaig arribar del meu país, Ghana, aquí a Gurb amb deu anys”, recorda. “Ja allà jugava a futbol, però el de barri, i feia de porter”, apunta. Fou en la seva primera temporada al Gurb, a Aleví, que va avançar posicions i començà a actuar com a davanter. “Era nerviós, corria molt i marcava més que ara”, comenta amb ironia. Obeng va anar cremant etapes al club del seu poble, competint en les divisions més baixes, però gaudint de la seva passió amb els amics. 

En el segon any de juvenil, però, “volia experimentar un canvi”. “Em vaig oferir al Juvenil de Nacional del Manlleu, malgrat que des del club no veien gaire clar el fitxatge, ja que era un gran salt per a mi”, explica. No obstant això, Obeng va brillar en la pretemporada, per acabar convertint-se en el davanter estrella. Els seus bons registres golejadors l’avalaven i li va sortir la possibilitat d’anar amb la Selecció Catalana: “Això em va obrir moltes portes”. El Granada, el València i el Getafe van mostrar el seu interès, i Obeng va decidir-se pel club madrileny: “fou el que va presentar l’oferta de manera més formal i no podia esperar”. 

Tan sols havia disputat mitja temporada a Manlleu i marxar lluny de casa era una decisió que “em feia respecte”. Va ser el seu pare qui, finalment, el va empènyer: “No volies ser futbolista? Aquí tens una oportunitat”. 

Així i tot, el seu pas pel Getafe no fou el desitjat. Després d’un primer mig any només entrenant, en la segona campanya “l’entrenador em va dir que tenia als seus davanters i que, probablement, em passaria la major part de la temporada a la banqueta o a la grada”, expressa. “Va ser sincer, però molt dur alhora”.

Aleshores, i després d’acabar la temporada amb el Getafe, en els següents anys Obeng es va moure pel filial del Girona (Primera Catalana), el Granollers (Tercera Federació) i el Calahorra (Segona Divisió B). 

De mica en mica, el davanter osonenc anava fent el seu camí, fins a arribar al filial de l’Oviedo, també de Segona Divisió B, la temporada 2020/21. De fet, aquest moviment resultà ser un punt d’inflexió en la seva carrera, ja que “era un club que confiava en el planter”. Durant la pretemporada va sorprendre a l’entrenador del primer equip, Sergio Egea i, doncs, va entrar a la convocatòria del primer partit de lliga, a Riazor, davant el Deportivo de la Corunya. “Allà em vaig sentir professional per primer cop: el viatge, l’estada a l’hotel, la sortida a l’estadi, l’ambient, el soroll…” expressa. “És dels cops que recordo estar més nerviós”, assegura. A més, entre la tensió del 2 a 1 a favor dels locals, Obeng va debutar, i ho va fer amb gol: “no m’ho creia, no sabia ni com celebrar-lo”. I, tot i acabar perdent, “va ser un abans i un després en la meva carrera”.

Aquest no va ser l’únic gol que anotà el gurbetà en aquella temporada, la qual combinà el filial amb el primer equip. En un tram final de lliga d’infart, Obeng va aconseguir marcar el gol de la salvació contra el Racing de Santander. 

Des de llavors, es va consolidar com a jugador del primer equip de l’Oviedo durant tres anys. “El partit de Copa del Rei contra l’Atlètic de Madrid i el derbi davant l’Sporting de Gijon són dels millors records que tinc en un camp de futbol”.

Una lesió de pubàlgia no li va permetre ser regular, i va acabar marxant cedit a l’Osca la temporada 22/23. En el dia del seu debut, novament, no va fallar en la seva cita amb el gol: “Vaig marcar de xilena contra el Mirandès”. Tot i reconèixer estar “molt a gust” a Osca, va haver de tornar a l’Oviedo per, finalment, fer les maletes al Casa Pia aquesta mateixa temporada 24/25. El seu pas per Portugal, però, fou efímer: “l’adaptació em va costar i, a més, vaig deixar de tenir protagonisme”. 

Obeng no va dubtar i es va llançar a una nova aventura. El Wydad Casa Blanca del Marroc és el seu club actual i, tot i ser “un gran canvi”, “jugar el Mundial de Clubs contra equips com la Juventus o el Manchester City em pot obrir moltes portes i això em va seduir”. 

Als seus 27 anys, Samuel Obeng encara té carrera i experiències al davant. Una d’elles és amb la selecció ghanesa. Malgrat ja saber què significa defensar els colors del seu país, després de fer-ho amb la sub-23 en la fase classificatòria de les Olimpíades de Tòquio, Obeng té clar el somni que li queda per complir: “disputar un Mundial amb la selecció de Ghana”.