De Sant Hipòlit a Europa

Un dels reptes que es va marcar Victoriano Oliveras de la Riva quan el 1955 va fundar el Club Patí Voltregà va ser que fossin els jugadors del poble els qui defensessin els colors de l’entitat. Així ho recull el llibre de Pere Casas CP Voltregà. 50 anys teixint la vida d’un poble.

Al llarg de més de mig segle d’història han sigut moltes les generacions de nens i nenes de Sant Hipòlit que han lluït amb orgull el blanc-i-blau de la samarreta, i, entre ells, alguns escollits han arribat a triomfar amb el primer equip. I això, competir al màxim nivell amb gent de la casa, ha fet reconegut per tot el món un Voltregà que enguany torna a fer bandera de la seva filosofia d’èxit amb recursos de quilòmetre zero.

Enguany de la desena de jugadors blanc-i-blaus que lluitaran per repetir títol en la segona màxima categoria continental aquest cap de setmana, nou o són de Sant Hipòlit o s’han format a les categories inferiors del Voltregà.

L’element més extern és el porter Oriol Codony, manlleuenc i format al CP Manlleu, que es va incorporar al primer equip voltreganès la temporada passada. També s’hi inclou en l’equació de gent de la casa l’entrenador Lluís Teixidó i la resta del cos tècnic: “Ho sents molt. Tant les victòries com les derrotes, perquè és el club que has viscut des de petit”, assegura qui també va ser jugador del primer equip en el tombant de segle.

I és que competir per títols europeus només amb gent de la casa “no ho pot dir gaire ningú”, apunta Teixidó tot recordant el referent de l’Athletic Club en el futbol. En aquest sentit, el tècnic apunta noms com Àlex Rodríguez o Gerard Teixidó, que en un moment concret “van marxar per provar l’hoquei professional”, però finalment han tornat al seu club “perquè és on més gaudeixes”, i quan arriben moments clau el suport de la família, els amics i tot el poble “et donen una motivació molt especial”.

Al Voltregà també hi ha jugadors que han fet tota la carrera al costat de casa, com per exemple Aleix Molas o el capità, Èric Vargas. “Els vincles van més enllà de la pista”, ressalta el número 3 dels blanc-i-blaus. I és que per exemple és un fet habitual que els més veterans –com poden ser Gerard Teixidó o el mateix Vargas– “hem entrenat companys d’equip quan aquests començaven”.

Vargas comenta que totes aquestes connexions són clau per explicar “el moment bo que estem vivint”, i és que el fet que la plantilla estigui formada per gent de casa “fa que tothom se senti el club molt més seu”, i per tant la responsabilitat per fer-ho bé “també sigui més elevada”.

Amb gent de la casa, doncs, el Voltregà tornarà a competir per un títol europeu igual com en el seu dia ho van fer els Cabanas, Catxo Ordeig o Ramon Nogué, o més recentment els Panadero, Armengol o Trabal. De Sant Hipòlit triomfant a Europa.

El Follonica italià, un rival ben conegut i perillós

“L’any passat els vam eliminar, però va ser un rival molt dur.” És l’anàlisi del tècnic voltreganès Lluís Teixidó, que afegeix que enguany “s’han reforçat”. De fet, respecte a l’any passat també podran comptar amb un dels seus homes més talentosos, Francesco Banini, i caldrà anar molt en compte amb l’argentí Montigel, “perquè no ens faci marxar del partit amb les seves accions polèmiques”. El bloc italià “també fa anys que juguen junts”. La semifinal es jugarà a la pista de l’Igualada aquest dissabte a 3/4 de 7 de la tarda.