“Sempre ens posàvem a la porteria que atacava el Manlleu”

Des de l’any 2019 Josep Anglada i Creus és el soci número 1 de l’AEC Manlleu. Actualment té 89 anys i en fa 65 que n’és soci. Tenia 24 anys quan se’n va fer: “M’agradava el futbol, però va ser un company de feina que em va engrescar”. I des de llavors i fins la temporada passada “no me n’havia perdut mai cap a casa”. Aquesta temporada, per motius de salut, no ha pogut presenciar molts dels partits del primer equip del Manlleu.

Anglada explica que “amb una colla d’amics sempre ens posàvem a la porteria que ataca el Manlleu i per tant a la mitja part canviàvem de porteria”. I afegeix que hi anaven “tant si feia sol com pluja o nevada”, com recorda en més d’una ocasió.

Com a bon soci i aficionat groc-i-vermell també havia fet molts desplaçaments, entre ells destaca el que va fer al Santiago Bernabéu en el partit de la promoció d’ascens a la Segona Divisió entre el Madrid i el Manlleu. De fet, són aquells anys del Manlleu a la Segona B els que millor recorda Anglada: “Teníem jugadors molt bons i ens vam quedar a un pas de pujar”. El canvi de terra a gespa natural també és un dels moments que l’actual soci número 1 de l’AEC Manlleu li ha quedat gravat a la memòria, sense oblidar la gran rivalitat que sempre hi ha hagut amb el Vic.

Anglada també va formar part de la junta directiva del club, en dues etapes, i com a anècdota explica que va ser president un dia: “L’Agustí Clapera i en Rierola em van venir a buscar perquè fos el president, vaig dir que sí però després vaig anar rumiant i me’n vaig anar a casa en Noguera i li vaig dir que ell fos el president, que jo ja estaria amb ell a la junta, i així va ser com vaig ser president només unes hores”.

Una passió pel futbol i pel club de la seva ciutat que ha passat de generació en generació. El seu fill Josep Anglada Mas també n’és soci (i va ser president del club entre 2012-2015) així com el seu net Josep Anglada Porta. Una família que pot presumir de tenir tres generacions de socis de l’AEC Manlleu.