Pere Alsina ha agafat el relleu de Toni Tanyà al capdavant de la delegació d’Osona de la Federació Catalana de Futbol (FCF). Un càrrec que agafa amb molta il·lusió després de ser subdelegat al territori durant els últims 15 anys i de tota una vida dedicada al món del futbol.
Qui és Pere Alzina, futbolísticament parlant?
Vaig començar a jugar al Vic amb 7 anys i hi vaig estar fins als 21. Llavors vaig jugar una temporada a Torelló, una altra al Manlleu i vaig tornar al Vic a Tercera Divisió. L’any següent vaig anar al Sant Salvador de la Vedella un any, i després ja vaig venir a l’OAR, on vaig estar cinc temporades com a jugador i cinc més com a entrenador del primer equip. Després vaig passar a ser el coordinador, una figura que en aquella època no existia. També he estat directiu de l’OAR fins fa set o vuit anys i ara hi continuo col·laborant amb el càrrec de director esportiu. Durant 24 temporades també vaig jugar amb els Veterans Vic 58. Vaig deixar de jugar-hi fa tres anys.
I com va començar a vincular-se a la Federació?
L’any 1998 vaig entrar a la FCF com a ajudant del seleccionador Sub-14 durant dos anys. Després vaig ser-ne el seleccionador i paral·lelament donava un cop de mà a Agustí Clapera, que n’era el delegat. Fa 15 anys, quan Pere Vila va agafar el relleu d’Agustí Clapera, que va coincidir amb la modernització de la FCF, vaig entrar com a subdelegat del futbol base (Maria Rosa Llimós feia de subdelegada del femení i Juanjo Gibaja del territorial). Vam estar-hi les dues legislatures i llavors amb les eleccions a la FCF va entrar de delegat Toni Tanyà i va confiar en mi per continuar fent de subdelegat.
I fa quinze dies li truca el president, Joan Soteras, i li ofereix el càrrec de delegat.
Jo amb Toni Tonyà hi he estat molt bé i li agraeixo tota la feina que ha fet durant tot aquest temps. Abans que m’ho proposés el president, jo vaig parlar amb en Toni per si m’oferien el càrrec a veure què en pensava ell i em va dir que per ell cap problema. Tot va ser molt ràpid i tenia clar que jo no volia plegar de la FCF per una única raó: pels clubs de la comarca. Estem en una mala època per a tots els clubs i si marxava en Toni i també jo, deixàvem els clubs orfes, encara que hi hagués un nou delegat i unes noves persones. Ara no era un bon moment per marxar. Els clubs et coneixen i saben on trobar-te. I alhora, haig de remarcar que jo no he tingut mai cap problema amb ningú i per això penso que havia de continuar.
En què consistirà la seva tasca com a delegat?
Personalment durant tots aquests anys el que m’ha interessat és el futbol de la comarca, és a dir, ajudar els clubs de la comarca i que funcionin. El que ha de fer la delegació és intentar donar un cop de mà als clubs, que ens trobin propers, que estiguem per ells, que ens escoltin, que ells ens expliquin i nosaltres els escoltem i sobretot intentar ajudar-los dins de les normes que ens deixin. De la feina que feia fins ara a la que hauré de fer, segurament em canviarà en temes de reunions i altres tasques. Ara estic sol, de manera que buscaré un parell de persones perquè em deixaran formar el meu equip i jo sé perfectament què necessito: persones de confiança en qui puguis delegar. I en el meu dia a dia, intentaré conèixer la problemàtica de clubs, estar a la delegació un parell de dies, que els clubs puguin venir a veure’m, a banda que ja saben que em poden trucar sempre. Intentarem també vetllar la funció que estem amb els àrbitres i els caps de setmana voltarem pels camps de futbol.
Els clubs es ressentiran de la pandèmia?
Sí, ja ho estan patint i estan preocupats. Ara mateix la principal preocupació dels clubs és que les coses es facin bé. La FCF pot garantir que les coses es faran bé perquè no es farà res si el Procicat no ha donat els permisos per jugar. I ara ha donat permís per començar la Primera Catalana, la Preferent Juvenil i la Preferent femenina. Les inquietuds de cada club no són les mateixes ni tampoc les de cada categoria. És molt diferent, en un mateix club, quan parlem d’un Primera Catalana o d’una Preferent femenina i per això a vegades veiem contradiccions dins d’un mateix club quan en una categoria estan contents per poder jugar i en l’altra no. Tots els clubs tenen problemes, ja sigui econòmics o perquè alguns jugadors han plegat, perquè no saben si podran fer els mateixos equips… La situació és delicada. D’altra banda, s’ha demanat a la resta de categories la seva opinió de cara a poder arrencar, si el Procicat dona permís, el 7 de març. Tots volem que el futbol sigui segur i ho és, però on no és segur és en la mobilitat, en els vestidors, en altres temes complementaris que s’han de tenir en compte a l’hora de tornar a competir. Des de la FCF entenem la seva preocupació. Aquests dies he parlat amb molts clubs de la comarca i personalment els dic que expliquin tot el que hagin de dir, que comentin les seves inquietuds, els pros i contres que hi vegin. Des de la FCF no podem aconsellar, però estem convençuts que quan el Procicat ens diu de jugar, ho diu perquè és segur. A partir d’aquí, però, cada club ha de decidir segons les seves circumstàncies.
La setmana vinent arrencarà el Primera Catalana?
Aquest dijous acabava el termini que es va donar als clubs perquè diguessin quins volien jugar i quins no. La FCF voldria que juguessin tots, però cada club ha de decidir. La FCF diu que si n’hi ha deu i s’ha de jugar, es jugarà. I els equips que no competeixin, segons el reglament haurien de baixar. Crec que s’ha d’estudiar bé i també hi entra en joc el fet de si es poden reprendre les categories amateurs, ja que si es juga hi haurà equips que voldran pujar. Va tot molt lligat amb les normes del Procicat. La FCF té clar que ha d’ajudar, a tots.
LA FCF VOL FER JUGAR TOT EL FUTBOL AMATEUR I DE BASE
Mentre que les lligues de futbol sala que donen accés a categories estatals es tornen a posar en marxa aquest dissabte, la Federació Catalana de Futbol (FCF) va insistir dijous que el cap de setmana que ve serà el torn de la Primera Catalana i les Preferent Juvenil i femenina. Ho va fer després de la reunió de la comissió interterritorial on els 14 delegats –entre els quals Alsina– van proposar a la Junta Directiva la rebaixa parcial de les tarifes arbitrals i van demanar no multar econòmicament a qui renunciï a competir. En la reunió es va explicar que es treballa amb la Secretaria General de l’Esport i els departaments de Salut i Interior de la Generalitat perquè la represa sigui amb públic. Unes mesures que obren la porta que els clubs de Primera Catalana acceptin finalment jugar, i si bé la decisió final l’havien de prendre aquest dijous al vespre molts d’ells ja estan jugant amistosos aquests dies per preparar el retorn.
D’altra banda, l’ens federatiu també va consultar el cap de setmana passat els clubs de la resta de categories amateurs masculines i femenines si volien jugar a partir del 6 de març i un cop obtingudes les respostes la comissió ha decidit que així sigui i fins i tot que torni el futbol base –adaptant els calendaris a una única fase o volta– supeditat, això sí, al fet que el Procicat aixequi les restriccions vigents. Un dels primers clubs de manifestar-se quan van ser consultats va ser el Club Atlètic Balenyà, que va mostrar-s’hi contrari “per la salut dels nostres i per l’economia de la nostra entitat”. D’altres com l’Abadessenc només ho veuen possible si realment hi acaba havent públic. Hi ha, però, també qui només preveu jugar. “Els jugadors i entrenadors és el que volen”, afirma el president del Campdevànol, Francesc Puig. També són d’aquest parer el Torelló i l’OAR Vic. “La prioritat és sempre la salut, però si la situació ho permet som partidaris de jugar perquè és complicat mantenir el compromís sense competició”, diu el director esportiu de l’OAR, David Besora. Tots estan pendents ara del que digui el Procicat.
{{ comment.text }}