Sense Jocs ni baixa de maternitat

A menys de tres mesos per celebrar el cinquè aniversari del seu or a la marató dels Jocs Paralímpics de Rio 2016 –on es va convertir en la primera campiona de la distància per a discapacitats visuals T11 de la història–, l’atleta vigatana Elena Congost viu un dels seus pitjors moments com a esportista. Es va quedar embarassada el setembre de l’any passat i al febrer li van denegar la baixa de maternitat al·legant que es tractava del tercer fill, i per si això no fos prou ara fa un mes i mig, quan va ser mare, va saber que la Federació Espanyola d’Esports per a Cecs li denegava també la invitació que li havia promès per participar als Jocs de Tòquio –ja que per la pandèmia i l’embaràs no va poder obtenir la marca mínima. “Mai m’han dit ni consta al contracte que no pugui tenir tres fills. Crec que és un tracte que cap dona ni esportista es mereix perquè durant tot el procés m’he sentit que em convidaven a prendre la decisió de no participar als Jocs a mi i com que no ho vaig fer m’han deixat fora ells”, lamenta l’atleta. El contracte que té amb el Comitè Paralímpic no fa referència en cap cas a aquest supòsit i, de fet, sobre maternitat només diu que s’ha de comunicat a l’organisme un cop se’n té constància, cosa que ella va fer, i que el Comitè es compromet a no exigir un alt rendiment esportiu fins a vuit mesos després del part. Per tot això va decidir buscar l’ajuda d’un advocat que va enviar un burofax als estaments esportius. “La resposta ha estat que ho passaven al departament jurídic. No sé què resoldran ni quan però no descartem denunciar-los. Jo defenso la meva baixa per mi però també per altres noies que vindran a darrere. A un home tenir un fill no l’afecta en el seu àmbit laboral i en això estem en desavantatge”, es queixa. Com en els altres embarassos i amb el suport d’especialistes, Congost va entrenar fins a les últimes setmanes de gestació i tenia previst tornar-ho a fer pocs dies després del part si aquest era natural i no hi havia complicacions per estar a punt pels Jocs. “Sé que era una animalada córrer quatre mesos després de parir, però ho volia intentar perquè conec les rivals i sé que encara que només estigués al 75% tenia opcions de fer medalla”, explica. A més a més, ara per ara no hi ha relleu generacional a la selecció per fer un bon paper a la marató ni tampoc ningú que tingui el seu currículum –on entre d’altres figuren també quatre rècords mundials (3.000m en pista coberta, 5.000m, 10km en ruta i mitja marató), una plata a Londres 2012 als 1.500m i formar part de la Reial Ordre al Mèrit Esportiu. Dolguda per la situació que viu, Congost s’ha arribat a plantejar aquests mesos tancar l’etapa esportiva, però finalment ha decidit que serà ella qui posi el punt final a una trajectòria tan exitosa i, per això, properament té previst tornarà a entrenar.

Sense Jocs ni baixa de maternitat

Espectacle i emoció al Circuit d’Osona amb el Campionat de Catalunya de motociclisme

Farners Fontdevila guanya el Campionat d’Europa de Trial

Hockeymania repeteix victòria al torneig Cases Comercials d’hoquei

De Centelles a l’Empire FS Perpinyà

LA PREGUNTA

Veu bé que la justícia europea hagi avalat la llei d’amnistia?

Dol a la Fundació UE Vic per la mort d'un jugador de 9 anys

Dos nens moren ofegats al riu Ter, a Manlleu

Impulsen una campanya solidària per repatriar al Marroc el cos del nen de 9 anys mort a Vic

Controlat l'incendi forestal de Sant Quirze Safaja

L’ofici de construir un bon menú

Troben una persona morta a l'interior d'una autocaravana a Tona

Incendi al marge de la carretera de Manlleu

La plantilla de Leche Pascual a Gurb desconvoca la vaga i la protesta a Madrid davant d'una nova oferta de l'empresa

“És important no perdre mai la humanitat, perquè darrere de cada diagnòstic hi ha una persona”

Un mercat més buit i acalorat