Clarament, el CF Voltregà és qui és avui en dia i està més viu que mai, en bona part, gràcies a Sergi Bajo (1983). Sense buscar ser mai protagonista, des de la seva passió i estima incondicional, sempre ha vetllat pel bé del club.
Però, malgrat ser de Sant Hipòlit de tota la vida, Bajo va tardar uns quants anys a vestir per primera vegada els colors del Voltregà: “Vaig entrar com a jugador del primer equip el 2008, quan en tenia uns 27, després de voltar per diversos equips un temps”. “En aquell moment estava al Riuprimer, però em cridava molt l’atenció el gran ambient de futbol que es tornava a respirar al poble i al camp”, confessa. “Li vaig prometre a l’Enric Codina, l’entrenador d’aleshores, que si aquell mateix any aconseguien ascendir a Segona Regional – l’actual Tercera Catalana – hi anava a jugar. “Van pujar i en la celebració em va dir: “on firmem?””, recorda.
I, tot i que Bajo sempre havia jugat en categories més altes, assegura que “va ser la millor decisió”: “El fet de buscar sempre competir en les millors categories era un malviure constant, i aquest canvi em va fer viure el futbol d’una manera més especial i que mai havia experimentat”. “Aquí es respira un ambient diferent, molt familiar, i tothom s’hi deixa la pell per la passió que sent pel poble”, afirma.
Des de llavors, l’entitat va gaudir d’unes grans temporades, però el 2014 tot va estar a punt de canviar: “Es va desfer la junta directiva i, juntament amb l’Iván Panadero, en Marc Icart i l’Albert Font ens vam veure obligats a salvar el club d’un gran deute que tenia”. “Vam anar a buscar l’ajuda de l’Antonio Garrido i l’Agustí Mas, actual president i vicepresident respectivament, i d’estar a poc de desaparèixer, el dia d’avui tenir 14 equips de base i un primer equip”, explica orgullós.
Aquell mateix any, Bajo va decidir penjar les botes i es va incorporar com a segon entrenador del primer equip, rol que actualment encara exerceix i amb el qual se sent molt còmode. “És d’agrair, ja que tots quatre entrenadors amb qui he format tàndem sempre m’han respectat molt, han confiat en mi i m’han fet sentir important”, expressa.
Sergio Bajo, qui les ha vist de tots colors, celebra el bon moment pel qual passa actualment el club: “Estem davant un present boníssim i tinc la sensació que serà un gran any, tant per la nostra base com pel primer equip”. Així i tot, a la vegada, toca de peus a terra: “El futur, però, és incert i més en un club com el nostre que lluita constantment per sobreviure en el context que l’envolta”. “Som d’un poble on l’esport rei és l’hoquei i en el futbol actual a la mínima et prenen els jugadors”, apunta. “Cal gaudir del moment”.
Tot i la prudència, Bajo somia en gran i no amaga el seu desig de repetir l’ascens a Segona Catalana de l’any 2021, del qual en guarda un gran record. “Després de tot el que havíem viscut i per un poble tan petit, va ser històric”, expressa. “Va ser molt especial també perquè em va servir per dedicar-li al meu avi, a qui quan era petit acompanyava cada diumenge a veure el primer equip”, afegeix. Doncs, conscient de la dificultat i del mèrit que això suposaria, Sergi Bajo assegura que “aconseguir-ho un cop pot ser casualitat, però repetir-ho al cap de pocs anys seria un gran senyal a la feina
