Després de 21 temporades vestint la samarreta blaugrana, Sergi Panadero ha anunciat que deixa el FC Barcelona. A través d’un vídeo a la web del club, el jugador osonenc ha explicat els seus records i sensacions durant tots aquests anys, que han situat el torellonenc com una de les llegendes de la secció d’hoquei barcelonista.
Actual capità de la primera plantilla, va aterrar al Palau Blaugrana l’any 2003 amb només 21 anys, però ja convertit en tota una estrella de l’hoquei patins després de destacar en el Voltregà. Des de llavors, Panadero ha acumulat 67 títols, entre els que destaquen 17 Ok Lligues, 8 Lligues Europees i 11 copes del Rei.
𝐄𝐭𝐬 𝐄𝐓𝐄𝐑𝐍 @9pana9! 𝐆𝐑𝐀̀𝐂𝐈𝐄𝐒 𝐋𝐋𝐄𝐆𝐄𝐍𝐃𝐀 💙❤️ pic.twitter.com/nQkemwuc8C
— Barça Hoquei (@FCBhoquei) June 13, 2024
El Barça ha anunciat que de cara a la propera temporada, Panadero s’incorporarà a l’estructura laboral del club. Caldrà resoldre però el seu futur a les pistes: amb 42 anys, i vinculat sentimentalment al Voltregà, s’obre la porta perquè Panadero faci com altres llegendes del club voltreganès i decideixi tancar la seva carrera esportiva jugant uns últims anys al Voltregà.
LA CARTA DE COMIAT DE PANADERO AL BARÇA
Hola Culers,
Des del primer dia que vaig entrar al Palau vaig sentir que una història especial estava començant.
El 2003, la meva presentació com a jugador blaugrana va ser un moment únic, vam iniciar un camí que mai hagués pensat que s’hagués allargat fins a dia d’avui. 21 temporades i 67 títols m’han fet gaudir de valent. Com es podia imaginar aquell nen que es convertiria en el cinquè jugador amb més títols de la historia del club. La realitat va superar aquell somni.
Tots els aficionats i en especial Sang Culé em vau fer sentir com a casa. Per això vull ser jo qui us comuniqui que la meva etapa com a jugador del Barça arriba a la seva fi, ha arribat el moment d’emprendre nous camins, ha sigut una decisió difícil.
El primer any ja vaig complir el meu somni d’aixecar la primera copa d’Europa, al costat de grans jugadors, que des de petit havien estat els meus referents. Gaudia/Disfrutava i aprenia jugant al costat dels que havien estat els meus ídols.
Tinc un record especial dels meus inicis, en Maso va ser un pilar fonamental en la meva adaptació, amb ell vaig viure moments i converses que sempre recordaré amb un somriure.
No tot han sigut victòries, també hi ha hagut moments durs, lesions i derrotes que junts hem superat i que a l’hora et recorden la grandesa d’aquest club, on sempre m’han ajudat i donat suport en els moments difícils. Per això vull donar les gràcies als metges, staff, tècnics, encarregats de material… que al llarg d’aquests anys hem coincidit i m’han ajudat. Presidents i junta directiva, gràcies a vosaltres tot això ha estat possible.
Per sort vaig poder tornar a aixecar una altra Copa d’Europa al Palau, i al costat d’un dels amics que el hoquei m’ha regalat, en Marc Torra. Encara avui compartim moments, vacances i converses però ara ja juntament amb les nostres famílies.
L’hoquei m’ho ha donat tot, poder dedicar-me al que més m’agrada, el que millor sé fer, m’ha construït com a jugador i com a persona. Durant aquests anys he creat la meva família, m’he format i he pogut complir els meus somnis. La veritat és que he sigut molt feliç durant tots aquests anys.
Poder viatjar a Argentina i guanyar la copa Intercontinental en aquell estadi va ser una experiència increïble, jugar en aquell pavelló ple de gent, feia posar la pell de gallina. Són moments que em quedaran gravats a la memòria.
Un gran company que ha format part de tot aquest camí, ha estat en Pulpo. Gran capità i gran persona, la seva retirada va ser un moment difícil, sempre sentiré una gran admiració per a ell.
L’aixecada de la primera copa com a capità em va fer sentir un gran orgull i satisfacció, portar el braçalet del barça és una gran honor per mi, fer-ho juntament amb els companys i, sobretot, els meus fills em va fer sentir molt feliç.
Podria anomenar molts companys al llarg de la meva carrera, però voldria fer especial menció a en Sergio Fernández, qui ha sigut un gran suport al llarg de tots aquests anys, company de mil batalles. O en Xavi Barroso, amic i confident en aquesta última etapa que en moments no ha estat fàcil.
Tot aquest somni no hauria estat possible sense el suport incondicional de la meva família. Els meus pares, ells sempre han cregut en mi, m’han acompanyat i m’han ajudat. Per últim, a la meva dona amb qui també hem fet gran equip: tenint els nostres fills i creant la nostra vida junts. Tot el què he aconseguit no hagués tingut sentit, ni em faria tant feliç si no ho pogués compartir amb vosaltres.
Culers, marxo content i satisfet, em sento afortunat de formar part de la història d’aquest club. Sempre he intentat ser un jugador d’equip, entregat…ho he donat tot per aquest escut i així espero que se’m recordi. Sense l’esforç i el sacrifici no hauria arribat fins aquí.
I em sento agraït i orgullós de continuar el meu vincle amb el Barça des d’una altra posició, sempre defensant el colors que tant m’han donat.
Gràcies a tots i visca el Barça!
{{ comment.text }}