Sergi Pla té clar que va començar a jugar a hoquei patins “per herència familiar”. Fill de qui va ser porter del Patí Vic durant tota la dècada dels 70 –Toni Pla– i també germà petit de porter, “a mi em va tocar canviar la dinàmica”.
I ho va fer anant a l’extrem oposat pel que fa al rol a dins d’una pista: durant gairebé 35 anys, Sergi Pla s’ha caracteritzat pel seu joc ofensiu i la facilitat per trobar porteria. Ara, ha decidit posar punt final a la seva trajectòria amb 37 anys, una decisió que va començar a madurar a principis de temporada “i que vaig prendre per Nadal”.
Enrere deixa 15 temporades competint al màxim nivell de l’hoquei patins estatal amb el Vic i sobretot l’Igualada, i una última etapa de tres cursos al costat de casa, amb el Taradell d’OK Lliga Plata.
Format al planter del Club Patí Vic, el seu talent va cridar l’atenció ben d’hora de les seleccions catalanes i espanyola, amb qui hi va guanyar diversos campionats en categories de formació. Amb referents a la casa “com en Titi Roca”, i amb el somni d’arribar al primer equip, Pla hi va debutar quan encara era júnior, i va passar a formar part de la primera plantilla la temporada 2006/07.
Després de sis campanyes formant part de plantilles molt potents, i guanyant títols –dues Copes del Rei, dues Supercopes i dos subcampionats d’Europa–, el club, en una època de vaques grasses, li va comunicar que no comptaven amb ell: “És un moment dur, perquè es tanca la porta de casa i canvia tot”, recorda.
L’escenari, però, li va obrir una finestra “d’un club històric”, però que en el moment d’arribar-hi “vivia una situació d’incertesa”. Pla es va comprometre l’any 2012 per una temporada amb l’Igualada, amb un projecte en què a la plantilla “només hi quedava Ton Baliu del curs anterior”.
Fent pinya amb un grup format per gent de la casa “i també osonencs que ho van fer tot més fàcil” –fent referència a Met Molas i Elagi Deitg–, Sergi Pla va encaixar a la perfecció a Les Comes, “on segurament vaig arribar a la maduresa”.
Una maduresa que es va traduir en un equip que va créixer molt, “ens vam classificar per a fases finals de la CERS i la Copa del Rei”, i durant nou cursos “hi vaig gaudir molt”. La compatibilitat amb la feina el va portar a Taradell ara fa tres campanyes, on aquest mes de maig ha penjat els patins.
Tot i que pel camí ha sumat títols i un grapat de gols, té clar amb què es queda de tot plegat: “Els amics que he fet en aquest esport, i amb qui sempre puc recordar viatges i anècdotes”.
