De jugar a futbol sala al pati de l’escola amb quatre anys a, onze anys després, fer-ho amb el club dels seus somnis i de molts altres nens: el Barça.
El jove de 16 anys Sírius Coll ha completat la seva primera temporada amb el FC Barcelona de futbol sala, on ha competit en la màxima divisió de la categoria Cadet (Divisió d’Honor). “Quan em va trucar el Barça no vaig dubtar en cap moment, era l’oportunitat que feia tant temps que esperava”, explica.
Sobre la seva primera campanya com a blaugrana diu que en un primer moment “pensava que l’adaptació em costaria més, però estic molt content a nivell individual ja que he tingut un rol important i el grup humà que hi havia al vestidor era molt bo”.
A més, el seu equip ha aconseguit fer-se amb tots els títols possibles de la temporada (Lliga, Copa Catalunya i Campionat d’Espanya), tot i les dificultats: “Hem patit moltes lesions durant la temporada, fet que m’ha ajudat a l’hora de jugar. Però el més important és que hem assolit els objectius”.
Sírius Coll va començar a jugar amb els seus amics al pati de l’escola i dos o tres anys després va apuntar-se al Futbol Sala Vic amb el seu germà, qui “ja fa anys que ho va deixar”, explica. Al cap de dos anys, va fitxar pel Covisa Manresa FS, club en el qual va formar-s’hi durant sis anys.
El pivot assegura que la principal diferència que ha notat de jugar amb el Manresa o amb el Barça “ha estat la pressió”. “Un dels grans aprenentatges d’aquesta temporada ha estat en la gestió dels nervis i la pressió”, afegeix.
La seva gran temporada a nivell individual, anotant 42 gols en 20 partits, ha comportat que el Barça el renovés per a la categoria Juvenil. “Tot i que la categoria Juvenil és més de competició que d’aprenentatge, tenia bones sensacions i estava convençut que comptarien amb mi”, confessa el vigatà.
És cert que jugar al Barça desperta l’atenció de qualsevol, però Sirius Coll ja destacava i sabia què era lluir la samarreta d’una selecció. L’any passat la Selecció Espanyola de Futbol Sala el va cridar per primera vegada i, fa pocs mesos, va tornar-hi.
“Anar convocat amb la selecció espanyola m’ha servit per conèixer més el futbol sala a nivell internacional i aprendre dels meus companys”, explica Coll. “La selecció catalana em va cridar per primera vegada quan era Aleví i des de llavors hi he anat més regularment”, assenyala.
De fet, va ser amb la selecció catalana on va viure un dels moments més durs de la seva carrera: “Com que les lesions sempre m’han respectat, si hagués de triar un dels moments més complicats potser seria quan vam perdre la final del Campionat d’Espanya de Seleccions davant Andalusia“.
Per contra, Sírius Coll destaca que per sort ha pogut gaudir molt del futbol sala i que té un record especial quan “vam ser campions d’Espanya amb la selecció catalana” i quan aquest any va guanyar el Campionat d’Espanya amb el Barça.
Tot i que en alguna ocasió el jove vigatà havia pensat en jugar a futbol, “el futbol sala és més dinàmic i m’ho passo molt bé”, assegura. Sobre els seus ídols en destaca dos de la seva mateixa posició (pivot): Ferrao i Fernandao. D’aquest últim explica que, després d’alguns anys entrenant a la seva acadèmia, aquest any “he tingut la sort de compartir força temps amb ell”.
Amb 16 anys Sírius Coll encara es troba en al seva formació acadèmica. Explica que des de la seva escola (FEDAC Vic) “comprenen la situació i em brinden totes les facilitats possibles”. A més, afegeix que “tot i que hi puc dedicar menys hores de les que m’agradaria compleixo en tot”.
En el seu temps lliure Coll confessa que li agrada estar amb els “meus amics de tota la vida”. Tot i així, “m’agrada cuidar l’alimentació i anar al gimnàs per seguir millorant”, afegeix. Per últim, explica que de petit també jugava a rugbi, però que va haver d’acabar triant el futbol sala.
D’aquí cinc anys Sírius Coll tindrà 21 anys i somia en “seguir jugant el Barça, tant al filial com al primer equip“.
{{ comment.text }}