Com està anant la temporada?
Molt bé. Nosaltres competim en les modalitats de lliure i figures obligatòries i ara estem en el moment àlgid de la temporada de campionats. En lliure estem participant en els opens de la Federació Catalana i estem mirant de classificar els nostres patinadors, i en figures obligatòries aquest cap de setmana hem competit a l’open nacional, que dona accés a copes internacionals.
En quin moment es troben i quants patinadors tenen?
Actualment tenim 35 patinadors i venim d’un canvi important al club. A finals de la temporada passada va haver-hi un relleu a la coordinació tècnica. Ara se n’ocupa Georgina Síria i l’entrenadora històrica de la casa, Carme Sanjosé, ha fet un pas al costat. Continua formant part de l’equip tècnic, on és la responsable dels nivells superiors. També una altra entrenadora històrica com Júlia Vallejo ha deixat el club per afrontar nous reptes personals i ens hem reforçat amb Marta Sallent.
El patinatge continua sent un esport molt femení o hi van arribant nois?
Hi anem incorporant nens cada any, però és molt difícil consolidar-los. En tenim un d’alt nivell que fa molts anys, però els nous costa perquè no tenen referents i la pressió social i el futbol els juguen a la contra, tot i que són molt bons perquè tenen unes condicions físiques que els ajuden.
L’entitat s’acosta als 40 anys. Van començar com a activitat extraescolar i s’han anat consolidant com un club de referència.
Ja en les bases fundacionals com a club hi tenim la clara vocació competitiva, amb valors de treball, superació personal, humilitat… Anem a sumar, mai a la contra, però la voluntat és competitiva. L’any passat vam tenir uns resultats excepcionals. Vam classificar dos patinadors per al Campionat d’Espanya, cinc patinadors per al Campionat de Catalunya i tres patinadors de figures obligatòries a la Copa Alemanya internacional. És per felicitar-los a tots i al cos tècnic. No em puc oblidar dels nivells iniciació de l’1 al 7, on vam classificar set patinadors per als campionats d’àmbit català. Som un club molt petit, però la vocació i els resultats són de competir al màxim.
S’han plantejat mai ampliar les modalitats ara que estan de moda els xous, per exemple?
Ens ho hem plantejat, però no. Creiem que val més fer dues modalitats ben fetes que introduir altres modalitats i treure temps per fer-les ben fetes. És un esport que exigeix moltes hores, s’ha de treballar cada dia, i ens sembla que dispersaríem els esforços. Hi ha altres clubs que ofereixen altres modalitats i ho fan molt bé. La nostra oferta és el lliure i les figures obligatòries. Continuem fidels a les nostres bases.
El patinatge viu un bon moment?
Sí, però li faltaria moltíssim ser un esport olímpic perquè els recursos federatius canvien molt. En l’àmbit internacional el patinatge català és referent perquè tenim campions del món de totes les modalitats i la base és forta, però faltaria una empenta final i un reconeixement més ampli als esportistes que hi dediquen moltes hores. No sé si des de fora s’entén i es valora l’esport i només es veu com a bonic.
Com afronten el futur?
El repte més gran que tenim és ampliar la base i consolidar el nostre equip tècnic. Som un club bastant dinàmic a l’hora d’organitzar campionats i anualment en fem diversos de federatius i el Trofeu de la Vall del Ges i tecnificacions amb entrenadors punters i la idea és continuar així.
Quin és el seu vincle amb el club i des de quan n’és presidenta?
Vaig assumir la presidència el setembre del 2020 i el meu vincle ve arran de la meva filla, que és patinadora des dels 5 anys i ara en té 14. Personalment, no el coneixia abans. Soc una presidenta novella i és un repte molt gran. He de dir, però, que soc la cara visible, però el club el portem cinc persones que formem la junta i tothom hi aporta molt. És una feina d’equip de tots.
El dia que plegui, quin club li agradaria deixar?
M’agradaria deixar un club gran, amb un bon nombre de patinadors i mantenir molt la història del club. És un capital increïble i tinc molt presents els presidents anteriors i els tinc com a referents. És el que m’inspira a continuar treballant i deixar-ho al màxim que pugui. Econòmicament, tenim una economia sanejada tot i el treball constant que s’ha de fer. Per tant, es tracta de mantenir-nos. Som un poble petit del nord d’Osona i tenim molt suport de l’Ajuntament i sempre hi ha algú que ens agafa el telèfon. Això és molt d’agrair i he de dir que sense el seu suport res seria possible.
{{ comment.text }}