Quina feina fa el Club del Colom de Vol Català?
El club es va fundar el 2008 amb l’objectiu de donar valor i tornar a recuperar el colom de vol català, que estava quasi extingit. Una sèrie de gent va considerar que s’havia de fer alguna cosa i treballar conjuntament per tornar a potenciar aquesta raça. No té cap interès ni esportiu, ni és colom missatger, sinó que té un interès cultural, ja que forma part del patrimoni genètic que tenim a Catalunya, dels animals domèstics, i té un interès molt important en aquest sentit en aquest vessant. Al final és tornar a recuperar una raça que té la complexitat que té una gran variabilitat de colors i les seves combinacions són unes 970. Totes elles, denominades i estandarditzades.
De quin tipus de raça es tracta el colom de vol català?
És una raça que la seva màxima esplendor va ser sobretot als anys 20 i 30 al barri de la Marina de Barcelona. Es tracta d’un colom urbà i es feia el colomar en els terrats de les cases. Llavors feien unes competicions entre els colomistes d’un terrat a l’altre, i per això n’hi ha tantes varietats i tants colors, perquè cada criador es personalitzava el seu colomer amb uns colors determinats. Després els feien volar en estols i els ajuntaven tots d’un terrat a un altre. I cada colomista cridava als seus coloms i sempre n’hi havia algun d’un altre terrat que es despistava. En aquella època els colomars que hi havia a les cases representaven els avantpassats i l’espiritualitat familiar.
Qui forma el club?
El club està format per una junta directiva i ara som una vuitantena de socis en actiu. Alguns d’ells provenen d’arreu de l’Estat com Madrid, Galícia o València, i també algun que prové dels Estats Units, Alemanya o França. Cada soci té la llibertat d’anar a la velocitat que vulgui. El més important és l’estètica d’aquest colom, treballar per la raça per tal de recuperar-la. Tenim un augment de coloms respecte a fa uns 10 anys i ens movem al voltant dels 2.000 animals. I ens trobem el primer dissabte de cada mes al restaurant El Gurri Xic de Taradell, i a vegades s’hi ha una fira o un concurs. Tenim un colomar que ens ofereixen els propietaris d’aquí on fem intercanvi de coloms i opinions. Una gran sort perquè totes les trobades que fem és la base del club.
Des de quan n’és el president?
Fa quatre anys.
Com està sent l’experiència?
Normal. Al final fer de president és administrar, carregar-te d’una sèrie de responsabilitats i de problemes que no m’interessen. I jo el que vull és gaudir dels animals i dels amics. I estar a la junta directiva no és la meva prioritat ni el meu objectiu.
Quins objectius tenen a curt i mitjà termini?
Continuar tal com estem i recuperar varietats que s’havien perdut fa 40 o 50 anys. I sempre hi haurà gent que s’hi aficionarà, encara que ara tant l’administració com la cultura en general estan en contra d’aquestes activitats culturals. Considerem que totes les lleis de protecció dels animals, on trobem els animalistes, són gent ignorant que no tenen coneixement i que no són dignes de ser escoltats. Darrerament hem tingut un atac d’animalistes en un colomar d’un soci fent-li pintades d’amenaça i li van alliberar tots els coloms, causant-ne la mort perquè es tracta d’un animal domèstic. I això no deixa de ser maltractament animal. Per part de l’administració, després de fer la denúncia, no sembla que preocupi gaire a ningú. La cria de coloms és una activitat cultural i s’està fent més cas a uns mal anomenats animalistes que no en tenen ni idea i llavors els que ens dediquem a això ho tenim tot en contra. No tenim el suport de ningú quan estem fent una activitat de més de 10.000 anys que l’home està domesticant animals.
Amb quines dificultats es troben habitualment?
La dificultat que tenim és la ignorància de la població. Ara es dona més importància a l’esport i a una sèrie d’activitats culturals que són de bastant menys interès en tots els sentits. Amb activitats com les nostres no només es menysprea, sinó que són insultades. Evidentment no rebem cap mena d’ajuda econòmica, perquè l’administració no li interessa, ja que està en contra de la pagesia i dels temes rurals. El que està demostrant és que vol que desaparegui tot el món rural i tota la cultura.
Com li agradaria deixar el club quan abandoni el càrrec de president?
Amb un grup mínim de gent que doni credibilitat per continuar treballant amb aquesta raça. No va de quantitat, només volem que es faci un treball ben fet i que estiguem representats per tot arreu.
{{ comment.text }}