“Tenim jugadors de molta qualitat. És l’equip que volíem”

Retirat de l’hoquei patins el 2015, Lluís Teixidó (Les Masies de Voltregà, 1978) s’estrena aquesta temporada com a tècnic d’OK Lliga. El seu Voltregà ja entrena amb la mirada posada al 10 de setembre, quan s’inicia la competició.

Com ha estat el procés d’arribar a les banquetes?
La idea de fer d’entrenador la tenia des que em vaig retirar. L’hoquei és la meva passió, sempre he portat base i vaig fer de coordinador a Manlleu. Em quedava provar el nivell més alt i l’any passat quan es va apostar per en Tudi Nogué ell em va venir a buscar perquè tenia molt clar que ens salvaríem i que després volia fer un pas al costat. Jo no tenia clar si estava preparat però vaig veure el bon ambient que fèiem a l’equip i em vaig anar veient capaç. Les oportunitats passen i l’havia d’aprofitar.

No només van salvar l’equip sinó que el van classificar per a Europa. Quina era la tecla que calia tocar?
L’equip estava desanimat perquè els resultats i la dinàmica no eren bons. La peça que va encertar el club va ser la d’en Tudi. Encara que jo el pogués ajudar amb la tàctica, ell psicològicament transmet molta energia positiva. De fet, jo ara em poso a davant perquè tinc la seguretat que hi és ell. Té molta veterania i em dona mil voltes en saber estar a la banqueta. N’he d’aprendre molt.

Quin ha de ser l’objectiu aquest any?
Anar partit a partit. Hem de ser optimistes i no renunciar a res. Si podem estar dels sis primers, millor. Sempre hem de voler més. Quan busques la salvació i vas mig bé et conformes. Després, el calendari i els resultats ens marcaran on som.

Al final de la temporada passada Tudi Nogué deia que havien fet el primer pas per aconseguir un títol aquest any. La WS Europe Cup és la competició que tenen entre cella i cella?
Un club modest si té opcions de guanyar un títol és en competicions com aquesta, on no hi ha els grans. Està al nostre abast. Dependrà aquell dia de tenir més sort o d’enfocar-ho més bé, però l’any passat tot i no fer una temporada bona vam estar a prop d’arribar a la final a quatre i allà són dos partits. Arribar-hi lluny és un dels objectius de la temporada. En Tudi sempre diu que va marxar d’aquí guanyant la Cers i que ara vol tornar a anar-se’n guanyant-la.

Ell ara farà de segon. Es necessiten l’un a l’altre?
En Tudi és la persona que durant tots els anys de la meva carrera m’ha marcat més. Amb 17 anys em va ajudar a arribar al primer equip del Voltregà i després em va convèncer d’anar a Manlleu per acabar la meva trajectòria. Sempre hem tingut molt bona relació i veiem l’hoquei igual. Quan la temporada passada em va venir a buscar em va dir que si no l’acompanyava jo, ell no ho faria i per ajudar el club ho vaig acceptar.

En què es veurà la mà de Lluís Teixidó?
El Voltregà que intentarem fer és el que es va veure a final de temporada. A nosaltres, perquè hem set de Sant Hipòlit, el que ens agrada és el Voltregà de tota la vida. Un equip molt agressiu a casa, sobretot en defensa, i en atac buscarem aprofitar la velocitat que tenim. Ens interessa un ritme de joc i una manera de jugar que faci sentir a gust els jugadors. No es tracta que es vegi més la meva mà o no. L’entrenador bo és aquell que sap aprofitar les armes que té en cada moment i la meva feina consisteix en què tothom doni el 100% de les seves qualitats.

Pesa entrenar l’equip que el va veure néixer?
Jo m’ho agafo com que és l’únic que em podia donar l’oportunitat, ja que per més nom que tinguis el meu bagatge entrenant era poc. Al revés, jo ho visc amb molt agraïment per l’oportunitat i intentaré aprofitar-la al màxim perquè començo i n’he d’anar aprenent.

Com a jugador va aconseguir tots els títols possibles de clubs i seleccions. Canvia molt la manera de veure i viure l’hoquei si s’està dins o fora la pista?
Molt. Fins que no hi ets no ho veus. Com a entrenador tens molts més problemes. Tot el dia dones voltes sobre com millorar. Has de mirar vídeos teus, del rival, pensar en els entrenaments, parlar amb el preparador físic…
S’han reforçat amb Jordi Burgaya, Dídac Alonso i el porter Javier Sánchez.

Content del grup que tindrà?
Moltíssim. Ja teníem un bloc molt rocós i si sabem acoblar-hi els nous podem ser un rival molt difícil de guanyar. Tenim jugadors de pista de molta qualitat i hem d’intentar que la treguin i que puguem aspirar a mirar amunt. És l’equip que volíem, els jugadors que volíem, i els hem pogut tenir.

Les baixes han estat les de Marc Palazón i Marcel Luzón, amb qui no es comptava, i també s’hi ha sumat la marxa inesperada d’Arnau Canal al Liceo. Ell era el màxim golejador de l’equip. Com afecta això el projecte?
Hauríem tingut un equip més complet, però ell creia que era l’oportunitat de la seva vida i el Voltregà no deixa de ser un trampolí. El bloc serà fort igual i tothom farà un pas endavant. Quedarà una plaça lliure pel que ha set sempre Sant Hipòlit, un lloc on els joves tenen l’oportunitat d’arribar a l’OK Lliga.

El Voltregà s’ha de resignar a nodrir els grans equips com porta fent fa dècades?
Sant Hipòlit ho té assumit i nosaltres hem de continuar treballant perquè sigui així. Sempre que hem arribat lluny ha estat amb jugadors de casa. A vegades surten més o menys fornades, perquè això no es tria, però tothom treballa per anar formant jugadors.

Com veu els rivals?
El Barça és el favorit amb diferència i nosaltres intentarem treballar molt per competir contra tots i anar-nos posant on ens toca.

Quina pretemporada faran per afrontar un curs que tindrà un inici d’alta exigència amb Liceo i Barça?
Anem a totes i intentarem arribar al 100% al primer partit. Seran dues jornades complicades ,però al final juguem tots contra tots. Jo estic convençut que en el primer podem donar la sorpresa. El Barça l’any passat les va passar magres per guanyar aquí. Aquest any serà el Liceo, que és un equip en construcció, i jo crec que si fem un bon partit tindrem les nostres opcions. Per preparar-ho farem tres amistosos. Ens visitaran l’Arenys el dia 19 i el Barça el dia 23 (20:30h) mentre que el Caldes serà el rival de festa major dissabte 3 de setembre (20h).

Enguany seran l’únic equip osonenc a l’OK Lliga. Es trobaran a faltar derbis.
Sempre es troben a faltar, però s’ha donat així i nosaltres ens hem de preocupar de mantenir-nos molts anys perquè som un històric.