Com es presenta la temporada per al Club Patí Calldetenes?
Molt bé, estem molt contents. Fa molt poc que hem entrat al pavelló perquè va ser a mitjan del passat mes de desembre. Veníem d’una rutina de tenir molt poques competicions i d’estar molt limitats per falta d’un espai idoni. De fet, no érem ni coneguts i ara ens comencem a plantejar reptes, encara que hem d’anar a poc a poc.
Quants patinadors tenen?
Hem doblat el nombre. Normalment en teníem entre 20 i 25, però aquest any a l’entrar al pavelló hem tingut molt bona acollida, s’ha anat apuntant gent i ara som una quarantena.
Van néixer el 2013 arran d’una activitat extraescolar de l’AMPA de l’escola Sant Marc. Constituir-se com a club havia de servir per fer un salt endavant però la falta del pavelló ho va impedir, no?
Quan es va constituir jo encara no hi era, però entenc que es va fer amb la idea que el pavelló s’acabava. No va ser així i es patinava a l’exterior a mercè del temps. Això volia dir poques patinadores i que la que en sabia una mica marxava a buscar un espai fora de Calldetenes.
I ara, com els van les coses al nou espai?
Portem un ritme frenètic perquè tenim un volum de patinadores al qual no estàvem acostumats i també moltes coses pendents de fer per posar al dia el club. Esperem que de cara al curs que ve ja ho tinguem tot al dia i ens haguem normalitzat.
Encara s’ha de fer la inauguració oficial del pavelló. Ja és realment operatiu o falten moltes coses?
Ens van dir que el 4 de març se’n farà la inauguració oficial. Ara hi estem fent esport dues entitats del poble i una de fora que ja era al poble. Ens falten elements als vestidors i lavabos. També falta un conserge perquè jo ara soc l’encarregada d’obrir, tancar i posar l’alarma. Donem les gràcies perquè si no fos per això no en podríem fer cap ús, però entenc que no ha de ser així.
Quin és l’objectiu del club a partir d’ara?
Anar a millor. Hem perdut moltes pistonades. Hem hagut de treballar molt i som aquí gràcies a moltes famílies que feien l’esforç de comprar un mallot i canviar rodes i tacs malgrat que competíem molt poc. També a la paciència i capacitat d’adaptació de les monitores. Hem de compensar tot aquest esforç i començar a federar-nos perquè fins ara només participàvem a proves del Consell Esportiu. Volem competir i sentir-nos un club complet. Ens hem anat preparant amb la fe d’entrar aquí dins el pavelló. Vam passar d’entrenar un dia a la setmana a fer-ho tres i també fèiem només individual i vam passar a fer xou.
Continua sent un esport molt femení el patinatge o hi van arribant també nois?
Continua sent femení tot i que fem crides i aquí hi és benvingut tothom. De moment, en tenim un de petit, però per aquí es comença i esperem que més nens s’hi vulguin apuntar.
La modalitat de xous va guanyant pes a tots els clubs de patinatge. Per què creu que és?
S’encomana. La gent va sentint veus i van a veure familiars. És molt més entretingut que l’individual, hi ha més espectacle i t’explica una història. Combina moltes coses com el maquillatge, el vestuari, la coreografia… que el fan molt interessant.
L’èxit del CPA Tona de xou petit al Mundial creu que afavorirà també altres clubs de la comarca?
Evidentment. Molta gent n’ha sentit a parlar i molts s’han interessat pel patinatge. És el que ens ha passat a nosaltres sumat al fet de tenir pavelló.
Quin és el seu vincle amb el club?
En soc presidenta des del 2017 i el vincle és la meva filla. El club va anar de baixa, va plegar la junta en bloc i ens vam quedar la meva filla i jo amb els papers del club. Em va saber molt greu que a Calldetenes es perdés un esport que és tan femení i vaig entomar el repte de mantenir-ho. Vaig trobar un grup de set nenes i una monitora i vam anar fent. Vam créixer fins a 12, després a 20 i hem arribat aquí. Ara ja podria plegar.
I aquest dia que decideixi plegar, quin club li agradaria deixar?
Veient que hem arribat a les 40 nenes i que tothom està content només ens falta acabar de posar-ho tot al dia. Fins ara no teníem ni compte de club al banc perquè no sortia a compte. Hem hagut d’agafar més monitors i regularitzar-ho tot. Quan tinguem tot això acabat em donaré per satisfeta i ja en podrem gaudir tots, que també en tinc moltes ganes. Donaria per escriure un llibre tot el que hem viscut. Hem patinat a l’institut Les Margues, a la pista poliesportiva, a la carpa del polígon i a Sant Tomàs. Ara tenim junta nova, pavelló i només podem anar amunt.
{{ comment.text }}