Dilluns al vespre, el pavelló municipal d’esports de Ripoll estava buit. A aquella hora hi sol entrenar l’Hoquei Ripoll, però l’entrenador del club, Francesc Carmona, va prometre als jugadors que si arribaven a la final de la Copa Generalitat tindrien festa. No només hi van arribar, sinó que van guanyar-la escombrant el Noia B (9-2) en un gran partit i davant d’una afició entregada.
Podria semblar que ser l’amfitrió era una arma de doble tall, però Carmona afirma que tenien “zero pressió”. La setmana prèvia a la competició van entrenar un dia menys de l’habitual. La semifinal contra el Caldes B (4-2) de dissabte seria el tercer entrenament i la final, el quart. “No volia carregar-los”, assegura. De fet, el Ripoll, que està fent una gran temporada a la lliga de Nacional Catalana, es va classificar per a la seva Copa in extremis, a l’última jornada de la primera volta. Hi van arribar en una dinàmica ascendent. El president de l’entitat, Josep Izquierdo, qualifica el cap de setmana de “perfecte” i creu que l’equip tenia més pressió a la semifinal que no pas a la final. El Caldes ja havia sortit derrotat de Ripoll a la lliga (3-2), mentre que el Noia havia vençut els ripollesos (4-3), però la revenja va ser sonada.
Actualment, l’HC Ripoll és el segon classificat de la lliga amb 36 punts, però és que del primer al sisè classificat només hi ha cinc punts de diferència. “Aquest any hi ha més equips amb nivell i més bons jugadors”, afirma el tècnic ripollès. A l’OK Lliga Plata, la segona categoria de l’hoquei estatal, només hi puja un equip, que ha de superar dues eliminatòries a doble partit. Un play-off on només es classifiquen els quatre primers de la lliga. La idea del club és “créixer” i això implica aconseguir ascensos i arribar a categories amb més nivell, “perquè la base tingui un mirall més fort”. Tant Izquierdo com Carmona pensen que l’objectiu és entrar al play-off. “Jornada a jornada, però ho provarem segur”, afirma l’entrenador.
L’equip ha estat tota la temporada a la zona alta guanyant i passant per sobre de rivals que fins fa poc havien militat a l’OK Plata com el Vilanova o el Taradell. Izquierdo no dubta a assenyalar que la Nacional Catalana té més competitivitat i és “més difícil” que l’OK Plata i, de fet, els equips d’OK Lliga “es reforcen amb molts jugadors de la nostra categoria”. A la pretemporada van competir amb conjunts com el Tordera, l’Olot o el Manlleu, obtenint resultats meritoris amb alguna victòria inclosa. Una trajectòria meteòrica.
La temporada 2016-17, el Ripoll va baixar a Primera Catalana. La travessia pel desert va allargar-se fins a la 2021-22, en què coincidint amb el vuitantè aniversari del club i l’arribada de Carmona a la banqueta va obtenir l’ascens més desitjat. “Ens va marxar el porter titular i només vam incorporar dos jugadors.”
El primer any a la Nacional Catalana, l’equip es va salvar a la penúltima jornada després de mantenir el bloc, “perquè el vestidor funcionava”. L’any següent es va renovar el 40% de la plantilla i la permanència es va aconseguir quatre o cinc jornades abans del final. L’any següent es va tornar a renovar gairebé la meitat dels jugadors, perquè “els equips d’Osona ens els fitxen”, però el Ripoll es va salvar amb més marge. La temporada passada es va fer el salt de qualitat: a punt de classificar-se per a la Copa Generalitat i a tres punts del play-off. Enguany, l’equip ha fet un pas endavant amb els fitxatges incorporant tres jugadors que han donat un plus: Arnau Font (Taradell), Pau Contreras (Manlleu) i Biel Jutglar (Voltregà), a més de mantenir Nil Generó i comptar amb un porter “diferencial” per segon any consecutiu, Albert Masoliver. Si a això s’hi suma una plantilla “molt bona” i un capità com el mític Jaume Farrés, amb passat a l’OK Lliga, és un còctel perfecte. “Tenim jugadors d’equips d’Osona que són molt bons en l’aspecte tàctic i individual i no els valoren prou”, afegeix Izquierdo.
L’equip entrena tres dies a la setmana. Carmona, que va venir del Vic d’OK Lliga, es va trobar un club “desestructurat”, però s’ha aconseguit enfortir la base i feia anys que no venien equips d’Osona a “buscar jugadors del planter”. “Això és un orgull pel club i també ens permet portar jugadors de nivell que es refien del projecte”, afegeix. L’equip té nou jugadors del primer equip i dos o tres juvenils que entren en la dinàmica dels sèniors. El somni de tornar a l’OK Plata és a prop. No és el topall màxim del Ripoll, ja que la temporada 1982-1983 va jugar a la màxima categoria.
