“Sempre m’he sentit estimat”, confessa Pere Pladevall (Centelles, 1980), que des de fa gairebé 40 anys forma part de la UE Centelles. Amb tant de temps de vinculació, el camp de futbol s’ha convertit en la seva segona casa i el club, en la seva segona família: “Porto gairebé tota la vida aquí. Vaig entrar-hi com a jugador quan tenia 4 anys fins als 30 i pocs”, recorda. Va ser amb 16, però, que paral·lelament va descobrir la seva passió per fer d’entrenador: “Aleshores em van oferir portar un equip de petits i ara ja farà 30 anys que entreno”.
Pladevall, que també ha estat coordinador “i ajudo amb el que faci falta”, aquesta temporada no n’ha tingut prou amb un sol equip, sinó que se n’encarrega de dos: un aleví i el filial. I malgrat el temps que això implica, ho té clar: “És una de les meves passions, ho has de viure”. A més, amb tres dècades vivint el futbol des de les banquetes, assegura que els títols passen a un segon pla, que del que es tracta és de veure com els marrecs es fan grans, i millors, com a jugadors: “He tingut la sort de celebrar diverses lligues i a tothom li agrada guanyar, però res és més gratificant i satisfactori que veure l’evolució dels nanos”.
Tot i una petita aventura fora del club fa unes temporades, el seu compromís i amor pels colors del Centelles són innegables. “Del 2016 al 2021 vaig marxar a l’OAR Vic perquè en aquell moment sentia que necessitava un canvi i va ser una experiència que em va ajudar a continuar-me formant com a entrenador”, apunta. “Però el Centelles és el club de tota la vida i que sempre he estimat”, confessa. “Si m’hagués de quedar en un millor moment o record, seria quan vaig tornar”, afegeix.
?Amb tan sols una paraula, Pladevall defineix el club com a “força” i expressa que el que més li agrada de formar-ne part és per l’ambient tan familiar que s’hi respira: “La relació amb els jugadors, les famílies i tota la gent que hi està involucrada és molt propera i bona, estem molt units i ens ajudem amb el que faci falta”.
Tanmateix, afirma que “hem de vetllar perquè els nanos aprenguin el màxim i tant ells com les famílies gaudeixin d’estar aquí, a la vegada que competim el millor possible”. I malgrat que la seva experiència li diu que “en clubs petits com el nostre cada any és diferent i el futur és incert”, el seu vincle amb el Centelles és indiscutible: “Tot i que encara em veig entrenant uns quants anys més, em tindran pel que necessitin i sempre hi continuaré vinculat”. Un sentiment per un club que no canviarà mai.
