Un alcalde sobre rodes

Compaginar l’alcaldia amb la feina a vegades és difícil, però a Marc Sucarrats, a més a més, se li ha de sumar la seva passió pel món de l’enduro. Fa uns dies, l’alcalde d’Oristà va aconseguir la quarta posició a la General del Campionat de Catalunya d’enduro en la categoria de Veterans, després de la darrera prova disputada a Ponts: “Vaig tenir opcions de quedar més endavant i de fer podi, però vaig picar contra una roca quan anava tercer. Se’m va trencar el radiador de la moto a la darrera volta, el vam arreglar com vam poder però vaig acabar perdent una posició”, explica Sucarrats, que ha fet de l’enduro el seu hobby i una manera “de desfogar-me”. La seva afició al món del motor li ve de petit i en la seva etapa en Júnior va començar a treure bons resultats. Era l’època en què Nani Roma començava a despuntar i amb ell, també Sucarrats, encara que “sobretot per motius econòmics i per falta d’espònsors en un esport que són claus i necessaris, el meu pare em va dir que ho deixés”, recorda Sucarrats, que va canviar les rodes per la pilota i es va posar a jugar a futbol a Sant Boi de Lluçanès, amb el Sant Feliu Sasserra i també amb el Pradenc durant una dotzena d’anys. No va ser fins al 2006 quan es va tornar a enganxar al món de les motos i a base “d’entrenaments i esforç” van arribar bons resultats i títols de campió. En destaca, per exemple, el de campió de Catalunya de resistència el 2015 en Sènior 2T. I és precisament des del 2015 que Sucarrats és alcalde d’Oristà i des de llavors ha de treure temps d’allà on pot entre la seva feina de pagès i la de l’Ajuntament: “Des que soc alcalde, no guanyo”, comenta rient, i afegeix, amb humor, que “a més, m’he engreixat”. Sucarrats explica que “cada vegada tinc menys temps per entrenar, però quan tinc una estona m’agrada agafar la moto per desconnectar, com ho podria fer amb qualsevol altre esport, però a mi m’agrada i em va bé aquest”. A l’hora de competir ha de compaginar els actes oficials amb les curses: “No sempre puc anar a les proves dels campionats, però més enllà d’això el més important per obtenir bons resultats és entrenar”. El quart lloc aconseguit a Ponts, però, té un regust de victòria, i és que a part dels pocs entrenaments que pot fer arriba després d’uns mesos difícils per diverses lesions: “En un accident laboral vaig perdre el coneixement i amb la moto em vaig trencar set costelles”. Han estat uns mesos complicats i una “recuperació lenta”, però tot i així la passió per la moto, i sempre per l’enduro i en l’especialitat de resistència, no l’ha perdut. Encara lesionat ja va córrer alguna cursa i ha pogut preparar-se per aquesta recta final del campionat i fins i tot “lluitar per guanyar”. En les últimes temporades ha sumat una quinzena de podis i de cara a un futur el repte és “continuar corrent”. I és que per Sucarrats, més enllà de la prova, el principal és “poder sortir i agafar la moto” i tot el que això comporta, des de la cursa fins a recórrer a peu abans el circuit”. Ara porta una Gas Gas i de cara a la temporada vinent “intentarem fer el Català i aconseguir bons resultats”. Però també seguir el seu fill pels circuits, ja que ha heretat del seu pare la passió per l’enduro.

Un alcalde sobre rodes

Dani Solà i David Moreno s’imposen en el 39è Rally Empordà

Ventura i Autet, líders del Campionat d’Espanya, debuten al Ral·li de la Ceràmica

Josep Autet, campió de RallyRACC Catalunya-Costa Daurada Històric

Podi de Gil Membrado en el Ral·li de Portugal 2026

LA PREGUNTA

Marxa de vacances a fora del seu municipi aquest agost?

Cinc menors traslladats a l'hospital per un accident a les atraccions de Tona

Aquell 17 d'agost del 2003: el sud d’Osona, arrasat

Cau la branca d'un arbre i xafa un cotxe aparcat a Vic

Roben encastant un cotxe a la joiera de la plaça de Manlleu

Entre boscos i sense presses

Insòlita recollida de firmes a Manlleu, on és l'Ajuntament qui l'impulsa per demanar més seguretat

“Hem tornat a néixer”

Desperfectes per un fort cop de vent a Centelles

Una família de Vic, afectada per l’estafa de viatges de l’Escala

La il·lusió de repartir 35.000 euros a “un barri obrer” de Vic