Empat a dos en el derbi entre el CF Folgueroles i el CF Sant Julià, que va tenir lloc aquest passat dissabte a la tarda. No obstant el resultat, una vegada més, el marcador va ser el de menys, ja que l’ambient que es va viure resultà ser el gran protagonista.
El camp de futbol municipal de Folgueroles, ple de goma gom, va ser testimoni, més enllà d’un partit de futbol, d’una festa. En els darrers anys la rivalitat entre aquests dos pobles veïns s’ha incrementat, fet que ha comportat que ambdós clubs i aficions tinguin aquest enfrontament marcat en el calendari.
Malgrat ser un partit de Tercera Catalana, la novena categoria del futbol estatal, l’ambient que es viu demostra que va més enllà dels tres punts. Ambdues aficions, formades majoritàriament per amics i familiars dels jugadors, a més de membres i jugadors de cadascun dels clubs, es bolquen i es comprometen en crear un dia molt especial.
Els jugadors locals rebien el recolzament dels seus aficionats just a l’arribar al camp, on els esperaven amb bengales i pots de fum de color vermell. Per altra banda, l’afició visitant tardava una mica més en arribar, però els jugadors vilatortins van poder gaudir del seu suport des de l’escalfament. Cadascú per la seva banda, però amb tots els preparatius possibles: càntics, pancartes, bombos, bengales, pots de fum, petards i coets.
Durant els noranta minuts les dues aficions, situades cadascuna d’elles a un dels córners i amb dos colors ben diferenciats, el vermell i el blau, emprenien el rol de protagonista, en un partit de molta intensitat i amb emoció fins el final. Tot i que el Folgueroles va gaudir d’un 2 a 0, el Sant Julià va aconseguir empatar un partit que, en els minuts finals, es podia haver decantat per qualsevol dels dos cantons.
Finalment, l’enfrontament va concloure amb una imatge per emmarcar. Cada equip va celebrar l’esforç d’uns i el suport dels altres amb els seus. Jugadors, membres del cos tècnic i aficionats eren conscients i estaven orgullosos d’haver aconseguit omplir el camp de gom a gom i, fer d’aquest partit, una diada. De fet, propis jugadors del club local asseguraven, després del partit, que “mai havíem vist el camp així de ple”. A més, el temps va respectar l’espectacle, tot i que en alguns moments semblava que hagués de ploure.
{{ comment.text }}