318 quilòmetres és la distància que separa les ciutats de Jaca (Osca) i Manresa, però també és el recorregut de la marxa cicloturista La Republicana, que homenatja una cursa ciclista professional que unia la ciutat aragonesa amb Barcelona i es disputava el 14 d’abril entre els anys 1934 i 1936, en plena República espanyola. La marxa se celebra des del 2001, un cop cada dos anys, i està organitzada per Miguel Ramon Cored.
La dificultat per entrar a Barcelona va propiciar que l’arribada es traslladés a la capital del Bages, gràcies a la implicació de la Penya Ciclista Bonavista. Entre 30 i 40 valents van participar en l’edició disputada aquest 8 i 9 de juliol. Uns ciclistes que van recórrer el port d’Oroel i poblacions com Osca, Barbastre, Montsó, Binèfar, Alfarràs, Balaguer, Agramunt i Calaf fins al seu destí final. Van pedalar de nit i van rebre un diploma que acreditava que havien completat la marxa. Entre ells, hi havia Josep Casserras, nascut a Guardiola de Berguedà però vigatà d’adopció des dels 18 anys, que va fer-la en 15 hores.
La història de Casserras amb la bicicleta i la llarga distància és ben curiosa. El ciclista vigatà té 64 anys i està a punt de jubilar-se, però no va començar a anar amb bici seriosament fins als 32. L’any 1990 es va trencar el peu fent la Volta a Catalunya amb moto i el metge li va recomanar pedalar per recuperar la cama. Dit i fet, el 1991, coincidint amb el primer Tour de França de Miguel Induráin, Casserras va comprar-se una bici de muntanya.
El primer recorregut va ser fins a Santa Eulàlia de Riuprimer per veure el seu germà i “li vaig ensenyar que el fre de davant estava a l’esquerra i no a la dreta com a la moto”. Un problema que va solucionar canviant-lo de banda. Va recórrer els 140 quilòmetres entre Vic i Guardiola d’anada i tornada per carretera amb la bici de muntanya i llavors va comprar-se’n una de carretera força senzilla i més tard, una de més “endreçada”. Casserras es va fer soci de la Unió Ciclista Vic. Va començar fent més de 100 quilòmetres els diumenges i va acabar corrent la 3 Nacions l’any 1993.
L’idil·li més gran el té amb la Quebrantahuesos, que l’ha corregut 24 vegades des de l’any 1997. Només va fallar dues vegades. Una, per no haver entrat al sorteig i l’altra, perquè tenia la dona malalta.
