S’acaba d’estrenar en el càrrec tot i que el seu vincle amb el club ve de lluny.
L’any 2003 vaig començar a fer ral·lis perquè ens vam apuntar amb el meu germà. Ara ja estava a la junta i el president que hi havia ho va haver de deixar per temes laborals i personals i entre tots vam decidir que m’hi posava jo.
Com afronta la presidència?
Un dels principals reptes que tenim és reflotar l’afició del club. A les curses del circuit de velocitat hi ha gent que va venint, però a les de ral·li n’estem perdent molta, tot i que en general són les que tenen més participants, però és important no perdre’n perquè és el que sustenta el club.
Anys enrere l’slot havia tingut molta afició. Vostès ja fa temps que hi estan donant un nou impuls perquè no es perdi. A què es deu que s’hagi perdut una mica? Les modes canvien?
Sí, jo crec que les modes canvien. Molta gent de la que venia als anys 90 i 2000 van deixar de venir perquè es van casar i van tenir fills i no podien compaginar-ho. Ara molta gent que té 40 i 45 anys van tornant perquè ja tenen els fills més grans i disposen de més temps. Havíem arribat a ser 120 als ral·lis i s’havien de fer talls i mànegues i ara som 30.
Hi ha relleu de joves?
És pràcticament inexistent. N’hi ha molt pocs. Les consoles agraden molt i és el que tothom diu que ens ha restat. Els únics que venen són fills de pares que som socis perquè els hi portem nosaltres. De tant en tant, algun va seguint. Però gent nova no en sumem. Tots els clubs estem igual.
Són un dels clubs de slot més antics de l’Estat. Quants socis tenen?
Som una vintena. Algun any pugem i algun altre baixem, però ara fa temps que és estable.
A quins altres llocs hi ha afició per l’slot?
A tot arreu, però l’afició és local. No fa grans desplaçaments. Hi ha molts clubs a tot Catalunya i tots tenen socis. N’hi ha a Granollers, Martorelles, Manresa, Súria, Igualada, Barcelona, Sabadell… Ens estem vinculant molt i mirem de quadrar els calendaris de velocitat amb els clubs de Manresa i Súria per afavorir que nosaltres anem allà i ells vinguin. També n’hi ha a altres punts de l’Estat, potser no tan intens com aquí, però per exemple al País Basc, Madrid i Sevilla, sí. I a Itàlia també hi ha molts clubs. A Igualada hi ha un fabricant molt important, que és Scaleauto i que té un recinte molt gran, on hi ha quatre circuits de vuit carrils on es fan moltes curses de gran format de velocitat i també organitzen el Campionat d’Espanya de ral·lis.
Vostès també organitzen moltes proves al seu local del bar Club Pocket Bike i de modalitats diferents.
Organitzem deu carreres de ral·li a l’any, algunes d’un ral·li genèric i les altres d’un ral·li social de clàssics, sobretot pensat per a gent de la comarca.
Fa poc també van estrenar un nou circuit de velocitat. Hi participa la mateixa gent?
Normalment els que són de ral·li no els agrada la velocitat i al revés. Hem de conviure tots amb l’espai que tenim i a la gent li està agradant la nova pista.
Al club s’han caracteritzat pels muntatges adaptats a les proves d’asfalt, terra o neu. Porta molta feina?
Sí, i ara ja no en farem més de terra i neu perquè llavors s’ha de vigilar molt amb el circuit de velocitat perquè s’aixeca pols i amb les altres pistes també s’ha de vigilar que no s’embrutin. Aquest dijous van fer una prova pionera a Catalunya de fer un circuit en moll amb un tram amb un producte químic on el cotxe derrapa com si fos aigua.
Han tingut campions?
Tenim Jordi Rierola, que ha guanyat moltes carreres i que des de petit corria, o també Manel Arroyo. La veritat és que sí, hem tingut nivell i resultats a la comarca, i tant!
La seva estrena va coincidir dijous amb un esdeveniment, la presentació d’un model nou de cotxe Mitsubishi de la marca Scaleauto. Com és que els van escollir a vostès?
Hem tingut molta sort que la marca ens triés a nosaltres. Vam fer un ral·li de presentació en què la casa ens va subministrar vehicles i la gent només havia de portar el comandament. La idea era que els aficionats veiessin el comportament del vehicle en el traçat de ral·li. L’slot funciona que tu et compres el teu cotxe i tries les rodes, els eixos, el motor… i tot el que permet el reglament. Si ets bon mecànic i muntador es veu el resultat a les curses. És competició pura.
El dia que plegui, quin club li agradaria deixar?
Ens agradaria un club ple de gent, una bona pista de velocitat i uns trams de ral·li que vagin funcionant i tinguin afluència de gent. I gent que vingui darrere amb les seves idees.
