Fa dos anys va deixar l’escalada competitiva per dedicar-se íntegrament a la roca, i allà, en plena natura, les moltes hores de dedicació han tingut com a premi la consecució d’una de les majors fites de la seva trajectòria. L’escalador de Sant Quirze de Besora Pol Roca va tancar dimarts de la setmana passada el projecte que l’ha ocupat el darrer mig any: l’ascensió de la Purple Panther, una complicada línia que va descobrir el passat mes de juny a la zona del castell d’en Boix de Taradell acompanyat de la llegenda californiana de l’escalada afincada a Catalunya Chris Sharma. Com que ha estat el primer a completar-la, el santquirzenc ha tingut el privilegi d’establir la dificultat i l’ha proposat perquè sigui de categoria 8C, un fet que confirmaran els propers escaladors que siguin capaços de repetir la gesta, cosa que no serà ni fàcil ni habitual perquè n’hi ha pocs al món d’aquest nivell.
“Crec que és un dels millors encadenaments de la meva vida. És força més difícil que tots els 8B+ que he fet, perquè comences de peu però com que és un sostre acabes anant del revés i a cinc metres d’alçada”, detalla. La via la va descobrir i netejar Sharma, motiu pel qual va ser qui la va batejar, però Roca ha estat l’únic capaç de completar-la fins ara. “És un bloc físic i a la vegada molt tècnic perquè el mètode és molt precís. Has de posar els peus en posicions molt petites i si falles caus”, explica. Roca i Sharma s’han passat les últimes setmanes escalant en un espai d’un metre quadrat que és el que els costava més i això els va provocar càrregues als bíceps que han alentit el procés. “Només podia fer entre sis i vuit intents al dia perquè em desgastava molt i si escalava un dia n’havia de descansar dos”, continua.
Roca, que té 25 anys i treballa d’equipador al rocòdrom que Sharma té a Barcelona, va començar en el món de l’escalada amb 11 anys a través d’una activitat extraescolar a Can Tiba-li de Manlleu. De seguida el va captivar enfilar-se per les parets i va decidir continuar primer a Sant Hipòlit i després a Vic fins que els bons resultats li van obrir les portes de les seleccions catalana i espanyola, arribant a competir internacionalment. “El meu millor resultat va ser un tercer lloc absolut d’Espanya, però la pressió de la competició va poder amb mi i el 2019 vaig decidir deixar-ho i centrar-me només en la roca”, confessa.
Ara, però, la nova gesta ha estat una injecció de moral per a l’escalador, a qui se li ha tornat a despertar el cuc de la competició. “L’escalada a casa nostra ha arribat tard i durant molts anys ens han faltat instal·lacions per lluitar contra els millors del món, però de mica en mica anem millorant i tinc ganes de tornar-ho a intentar fort. A més, hi ha l’al·licient de les Olimpíades –l’esport hi farà el debut el proper estiu a Tòquio– i tinc ganes de veure si puc arribar a les següents de París 2024”, avança. Roca és conscient que no serà fàcil després de dos anys sense competir i amb les sales d’entrenament tancades per la pandèmia, però ha recuperat la motivació suficient per no defallir. Mentrestant, continuarà reservant hores per sortir a fer roca i buscar nous blocs on fer encadenaments pioners a tocar de casa.
{{ comment.text }}