Durant els més de vint anys que Pau Aparicio fa que practica l’hoquei patins, deu d’ells com a sènior, mai no havia viscut ni vist el que va patir fa una setmana i mitja. Al primer minut del partit que l’HC Ripoll va jugar a la pista del GEiEG, Aparicio va relliscar mentre frenava i va caure per la superfície de parquet del pavelló gironí. La mala fortuna va fer que en impactar a terra se li va clavar una estella de fusta d’uns set centímetres de llargada a l’avantbraç esquerre, entrant per un cantó i sortint pel contrari. De seguida “vaig sentir un mal fort, em vaig marejar gairebé fins al punt de mig perdre el coneixement, i després ja recordo com entrava a l’ambulància que em va portar a l’hospital”, explica.
Allà va passar pel quiròfan, on van haver-li de treure l’estella obrint-li el braç i tornant-li a cosir. La part positiva de tot plegat és que no va afectar-lo a cap nervi ni tendó.
La lesió és estranya de veure, perquè les pistes de parquet són minoritàries en l’hoquei, i perquè les que hi ha no solen tenir aquesta mena de problemes. Ara per ara el GEiEG no ha donat cap explicació ni s’ha posat en contacte amb Aparicio o amb l’HC Ripoll. El jugador confia que l’assegurança de la mútua de la Federació Catalana de Patinatge cobreixi les despeses, a banda de l’assegurança de responsabilitat civil que hauria de tenir el club gironí.
Aparicio inicia aquest curs la seva tercera temporada defensant la samarreta del Ripoll. Ell viu a Taradell, on també exerceix com a professor d’educació física de Secundària a l’institut. Malgrat tenir el braç immobilitzat ha preferit no agafar la baixa “sobretot perquè estem a inici de curs”, tot i que és conscient que en una altra feina hauria hagut de fer-ho. L’espant que es va endur a Girona segurament li farà veure amb altres ulls les pistes de parquet a partir d’ara. I mentre espera el dia que li treguin els punts continua respirant alleujat per haver-se clavat l’estella al braç i no a altres parts del cos més crítiques.
{{ comment.text }}