Amb només 4 anys ja feia botar la pilota als equips de les categories inferiors del Club Bàsquet Vic. La seva progressió el va portar primer a Paidos, a Manresa, i després al Barça, on va estar fins als 16 anys per passar posteriorment per Saragossa, Pontevedra, Màlaga, la ciutat alemanya de Cuxhaven i Zamora –amb una breu incursió pel mig a equips catalans com el CB Roser o el CB Castellar–, la majoria de Lliga EBA i algun de Leb Plata i Copa Catalunya. El vigatà Aleix Pujadas té clar als seus 24 anys que, de moment, vol que la seva vida vagi lligada al bàsquet i la seva afició per viatjar i al mateix temps conèixer diferents maneres de jugar l’ha empès a ser un autèntic rodamon de l’esport de la cistella. L’última parada l’ha fet aquest 2020 a Islàndia, on ha fitxat pel Sindri Basketball, un equip del poble pesquer de Höfn, al sud-est de l’illa.
“A casa nostra costa molt compaginar el bàsquet amb la feina i els sous per jugar són molt baixos. Anar canviant de club no és el que busca un jugador però jo soc jove i em surt més a compte venir a llocs com a Islàndia on els salaris són molt millors”, detalla el base-escorta a qui la passió pel bàsquet li ve de tradició familiar. Al país nòrdic és habitual que els clubs esportius tinguin patrocinadors que, en lloc de fer aportacions econòmiques, ofereixin contractes de mitja jornada ben remunerats als jugadors, fet que els permet disposar de les tardes per als entrenaments. Ell juntament amb tres companys més d’equip treballen en una empresa d’exportació de llaunes de conserves i el contracte inclou un àpat al dia i l’habitatge. “Estic molt bé. Amb els companys ens hem entès des del primer dia i la gent del club també ens cuida molt perquè volen que els ajudem a créixer”, diu. A l’equip que entrena el malagueny Pedro García i que milita a la segona divisió estatal hi ha també un altre català, un espanyol, dos americans i un croat i tenen el repte ambiciós d’assolir l’ascens a la màxima categoria d’un país on les condicions climàtiques fan que a l’estiu l’esport nacional sigui el futbol però a l’hivern, en canvi, prenguin el relleu el bàsquet i l’handbol.
Com a tantes altres persones, a Pujadas la Covid-19 li ha alterat els plans. “Vam començar la lliga a l’octubre però només vam poder disputar un partit per un rebrot a la capital, Reykjavík. Tot i no tenir casos a la nostra zona, no ens han deixat entrenar durant un mes i mig, i ara hem tornat a començar la preparació per reprendre la lliga el 15 de gener”, explica. Això i el protocol de testos i quarantena a la tornada li han impedit ser a casa aquest Nadal. “A veure si la situació de la pandèmia és bona i ara podem seguir i fer una bona temporada d’equip i individual. Aquí potser no hi ha tanta qualitat però fan un bàsquet més dur i físic i ens hem d’adaptar. A mi m’agradaria quedar-me almenys un altre any”, confessa. I això que la idea inicial de Pujadas era fitxar per un equip d’Irlanda, però un retard en l’arribada del contracte va fer que el seu representant li aconsellés l’opció islandesa i aquesta l’ha acabat convencent.
