Osona és terra de cavalls i sobretot en els darrers anys s’ha convertit en una potència mundial en la disciplina dels raids. A la seva ombra, però, hi ha també diverses quadres i preparadors de cavalls de carreres –el que es coneix com a turf– que col·leccionen així mateix diversos èxits malgrat les dificultats que tenen per entrenar en condicions per manca d’instal·lacions. Justament per això l’any 2014 la comarca va liderar la construcció del que havia de ser l’únic hipòdrom fix de Catalunya, que havia de generar diversos llocs de treball i suposar un impuls econòmic per a la zona. La iniciativa que promovien la delegació a Osona de la Cambra de Comerç i el Consell Empresarial d’Osona, però, es va encallar en el primer pas, que era trobar un terreny pla d’almenys 25 hectàrees –en alguns casos pel preu i en d’altres per l’orografia– i no va prosperar. Malgrat això els preparadors osonencs han continuat endavant amb la seva feina i s’han convertit en els grans referents de Catalunya. És el cas de Marc Comas, Josep Fusté o Ramon Costa, que competeixen sobretot al País Basc, Madrid i França. Costa, per exemple, va ser notícia fa uns dies perquè un dels seus cavalls, Orange Run, de 13 anys, va guanyar una carrera a Sant Sebastià i es va convertir en el més veterà de l’Estat a aconseguir-ho batent els rècords anteriors.
“Estem molt contents. Guanyar costa molt i més amb els recursos que tenim nosaltres. És gairebé impossible però ho estem aconseguint, que és el més sorprenent. Sense un hipòdrom o una pista en condicions aquí juguem a Tercera Divisió, però tot i així tant jo com els meus companys guanyem una o dues curses a l’any”, ressalta Costa, que es va aficionar a les carreres fa 25 anys, tot i que de forma més seriosa ha estat en els últims 10. “A casa hem tingut cavalls tota la vida i el meu pare i el meu avi ja n’havien fet. El meu germà es va decantar pels raids i jo ho vaig fer per les carreres”, recorda. Els seus inicis van ser a Perafita i en carreres que es feien pels Tonis, però amb el pas dels anys va voler provar sort als llocs on hi ha més afició. “Això no és tenir un cavall i ja pots córrer. És un món molt professionalitzat, que mou molts diners amb les apostes, i t’has de treure una llicència i seguir uns protocols”, detalla aquest entrenador que actualment té tres cavalls per competir a la casa familiar de l’Esquirol, on té la quadra Costa La Vall. Orange Run, que és un pura sang anglès adquirit fa tres anys a França, és el més experimentat que té i va ser el millor en la darrera carrera que va fer entre 12 cavalls, en un recorregut de 2.000 metres i amb el genet local Raúl Ramos a lloms. “No és habitual que facin bons resultats tan grans i se n’ha fet molt ressò. Es veu que feia més de dues dècades que un cavall com aquest no guanyava una cursa a Espanya”, explica Costa, que l’entrena i en té cura a diari. “És molt sacrificat. Hi has de ser cada dia. Jo tinc la meva feina als matins però les tardes les dedico sempre als cavalls. I quan competim hi hem de sumar els quilòmetres per carretera. Tot i així, he de dir que és molt bonic”, confessa.
Aquests dies Orange Run descansa de l’esforç realitzat en els dos intensos minuts de cursa que va fer amb la mirada posada a la temporada d’estiu. “Competirem a diverses proves al juny, el juliol i l’agost a Sant Sebastià i tinc moltes esperances posades que vagi bé. No només amb aquest cavall sinó també amb les altres dues eugues, que tenen 3 i 4 anys”, avança el preparador osonenc. Una ja ha corregut amb bona nota, mentre que l’altra debutarà i Costa espera poder continuar recollint els fruits del que va sembrant amb passió a diari.
{{ comment.text }}