El trial en bicicleta ha estat dominat en els últims anys principalment per dos noms: l’alemanya Nina Reichenbach –de 24 anys– i la madrilenya de 19 anys Vera Barón.
En aquesta temporada que ara s’acaba se’ls hi ha colat una competidora de només 15 anys. Es tracta de la vigatana Alba Riera, que en la seva primera campanya en categoria absoluta a escala internacional ha obtingut uns resultats espectaculars.
L’eclosió entre les bikers de referència l’explica molt bé Dani Parramon, del club Trialsport, on s’ha format i al qual pertany Riera. I ho fa recordant la prova de la Copa del Món que es va fer a Vic l’abril passat: “Les rivals en tenien referències”, perquè la trajectòria de Riera en els últims anys no ha passat desapercebuda, però que les acabés guanyant “no s’ho esperaven”.
El que sí que tenia clar Parramon era que la primera temporada en l’elit “complís amb les expectatives”. I així ha estat, ja que la jove ha competit sempre entre les millors a escala mundial guanyant els campionats de Catalunya i d’Espanya, sent segona al Campionat d’Europa i la Copa del Món, i tercera al Campionat del Món.
La protagonista de la història també reconeix que a l’hora de fer el salt a la màxima categoria “sabia que ho podia fer bé”, i també demostra una gran autoexigència tot apuntant que petites lesions “potser no m’han permès demostrar el màxim nivell”.
Aquest és el cas del Campionat del Món, disputat a Glasgow a l’agost, i on les molèsties al braç “em feien pensar que no podria ni pujar a la bici”. La feina amb els fisioterapeutes va donar resultats, i es va poder classificar per a la final. Allà “vaig tenir una petita errada” i això la va fer allunyar de la primera posició.
Amb tot plegat, té clar que de cara a la temporada vinent l’objectiu és “entrenar molt fort” i millorar els resultats d’aquesta temporada, ja que les molèsties físiques “m’han deixat una petita espina clavada”.
També té clar que per continuar competint contra referents en aquest esport com Reichenbach o Barón i intentar desbancar-les “caldrà molta constància i treball”, i que el més difícil no és arribar, “sinó mantenir-se entre les millors”.
Riera forma part del Centre de Tecnificació Esportiva (CTE) del Ripollès, on combina la seva formació en trial amb els estudis de 4t d’ESO. En el seu dia a dia, de les 8 del matí a 2/4 de 3 de la tarda va a classes, i tot seguit comença la rutina d’entrenaments.
Al Ripollès s’hi troba cares conegudes, com Eloi Palau, un dels tècnics del CTE. Com a referent, també té el seu germà, Martí Riera, un altre dels bikers osonencs més prolífics del moment. Això ho destaca Parramon, en el sentit que li ha anat bé per entrenar “d’una manera determinada”, assolint una tècnica “més agressiva, i amb una manera de portar la bici diferent al que es veu en el trial femení”.
De fet, Riera reconeix que es va enganxar al trial en bicicleta després de veure el seu germà fent equilibris: “Vaig dir que jo també ho volia fer”, apunta tot ressaltant que hi va pujar amb només 5 anys “i ja no n’he tornat a baixar”. Una dècada que li ha permès arribar a la màxima categoria “i aconseguir un somni”.
{{ comment.text }}