Per a alguns és en Júnior i per a d’altres simplement en Petxi. I és que a Xavier Armengol Medrano li és impossible deslligar-se del sobrenom esportiu del seu pare, Xavier Armengol Serrat, des que va decidir seguir les seves passes i començar a jugar a hoquei patins. El jove de 16 anys milita al Júnior del Voltregà Stern Motor i després d’haver estat en una preselecció la temporada passada, enguany ha estat escollit per formar part del combinat estatal Sub-17 –juntament amb el porter rodenc del Caldes Ian Garcia–, amb qui s’ha proclamat campió d’Europa. Un títol que el seu pare va aixecar dues vegades com a Júnior mentre que després hi va sumar dues copes llatines i un torneig de Montreux.
“Fa il·lusió que el teu fill segueixi les teves passes i més sabent que va començar tard com jo i que ho disfruta. Mentre sigui així, endavant. No hi ha res que et faci sentir més orgullós que veure que fa el mateix que jo”, confessa l’exjugador voltreganès, que està convençut “que em superarà si vol perquè té fusta per fer-ho”. Justament aquest és un dels objectius del fill. “M’agradaria arribar al primer equip del Voltregà i intentar ser més bo que el meu pare”, explica rient. Tot i que hi ha algunes similituds en la manera de jugar dels Armengol, el fill té una posició més avançada, “és més ràpid, té més gol i xuta més bé de pala però no de cullera”. També és un bon tirador de penals però no a l’estil que va fer famós el seu pare, sense mirar la porteria. “No m’ha ensenyat la tècnica, tot i que algun cop ho he provat”, relata rient. El progenitor no amaga que “li ensenyes coses bàsiques però després la tècnica s’acaba aconseguint a base d’entrenament”. L’avantatge que l’exjugador creu que té el seu fill “és que és molt tossut, com jo, i fins que no li surten les coses ho va provant”.
Armengol, una referència del Voltregà i un dels integrants de l’equip que fa 20 anys va aixecar la CERS i va posar fi a 25 anys de sequera de títols blanc-i-blaus, va començar amb 7 anys a Sant Hipòlit mentre que el seu fill ho va fer amb 6 en el mateix escenari. “Jo em passava tot el dia patinant per aquí fora la pista i un dia en Catxo em va fer entrar, vaig fer dos entrenaments i ja vaig jugar. Amb el meu fill vam provar que patinés quan jo estava a Blanes –club on va militar nou temporades entre les dues etapes al Voltregà– però no va voler i quan vaig tornar aquí un dia en van parlar amb els amics de l’escola i llavors es va decidir a provar-ho”, comenta Armengol, que es va retirar fa dues temporades amb 42 anys quan no se’l va renovar. El fill el recorda sobretot pel protagonisme que tenia en els derbis contra el Patí Vic i assegura que “soc molt conscient de qui va ser i n’estic molt content”.
Amb els anys, el sobrenom que Catxo Ordeig va posar fa tres dècades a aquell jove Armengol –quan aquest va arribar al primer equip del Voltregà per diferenciar-lo de Xevi Sala– recuperant el nom que el seu fill Mia Ordeig feia servir quan era petit i no li sabia dir Xevi ha acabat tenint nou portador: un nou Petxi amb ganes de continuar progressant en un esport on el seu pare va ser una referència amb 26 temporades consecutives a l’OK Lliga.
{{ comment.text }}