Una fàbrica de talent

Pocs clubs poden presumir d’una temporada tan exitosa dels seus equips de la base com la que han signat enguany els joves del Club Patí Manlleu. Han aportat a les vitrines del club ni més ni menys que fins a cinc noves copes: les de campions de Catalunya i d’Espanya Júnior, la de campions de Catalunya Juvenil –l’equip també va ser subcampió d’Espanya però no hi havia trofeu– i les de subcampions de Catalunya i campions d’Espanya Infantil. En els darrers anys, alguns equips ja havien signat bones actuacions i havien guanyat campionats, però mai abans havien coincidit tants èxits groc-i-vermells en una mateixa temporada com en aquesta 2018-2019 que ara acaba.
Els entrenadors d’aquests tres equips i, per tant, responsables també en bona mesura d’aquesta campanya són Xevi Cabanas, del Júnior i el Juvenil, i Lluís, Tudi, Nogué, de l’Infantil, encara que tots dos fan extensius els mèrits a altres persones: “És una feina de molts anys, no només d’aquest. Ja fa una dècada que senzillament estem fent les coses ben fetes, intentant treballar i transmetre tot el que tothom sap i ara els resultats són aquí. Tot això s’ha fet a base de tota la gent que hi hem passat aquests anys, no només dels que hi som ara. Hem tingut molta varietat d’entrenadors i tothom hi ha posat el seu granet de sorra. Això és el fruit de tots. Nosaltres en traiem el profit i dona gust”, diu el veterà Nogué, que ja fa 14 anys que va arribar al CP Manlleu. Més recent és la incorporació de Cabanas, ara fa tres anys, que es va estrenar amb un Aleví que va ser subcampió de Catalunya i Espanya i tercer a l’Europeu. “L’únic que pot dominar així és el Barça. Cap altre club posa tants equips a campionats i obté aquests resultats. No oblidem que aquest any l’Aleví també hi va anar i va quedar setè i el Benjamí va anar al de Barcelona”, destaca ell. Nogué recalca que “no és fàcil el que s’ha aconseguit” i assenyala com una altra de les claus de l’èxit el fet que hagin coincidit unes fornades molt bones. “Potser d’aquí a un parell d’anys ja no en sortirà cap, perquè això costa molt i cada vegada és més difícil, però segur que si continuem treballant així hi ajudarem”, diu, i afegeix que “hi ha molta predisposició per part dels entrenadors i això també fa que els resultats surtin”.
En el cas del Juvenil, l’equip ha incorporat enguany diversos jugadors nous però en la resta hi predominen noms de la casa. És el cas del manlleuenc Nil Gamissans, el capità del Júnior, que té 19 anys i que es va iniciar al Manlleu als 4 anys. “Com a jugador es valora molt estar en un club com aquest, perquè els que pugen saben que tenen futur. Ens motiva molt pensar que arribarem al primer equip”, explica Gamissans, que també destaca que en els dos títols assolits pel seu equip “les dues finals van ser contra el Barça i es van decidir als penals”. Un altre dels jugadors que ja porta anys al Manlleu és el capità del Juvenil, el taradellenc Oriol Ramírez, que com alguns dels seus companys també van contribuir als èxits del Júnior com a reforços. El jove de 18 anys va començar a jugar al CP Taradell i va entrar a la disciplina manlleuenca quan tenia 11 anys. “Aquesta temporada s’han ajuntat moltes coses i ens ha anat molt bé, però crec que hem de ser conscients que és molt difícil i que ho recordarem sempre. Hem hagut de perdre molts campionats per arribar fins aquí i veure que havíem de treballar molt”, confessa.
El coordinador dels tres equips i de tota la trentena que té actualment el club així com el director esportiu és des de fa tres anys Quim Casalí, que a l’hora de fer balanç dels èxits posa en relleu que “no som un club professional, sinó un club de poble que intentem fer les coses ben fetes. Som moltes persones i entre tots ho fem tot”. Casalí detalla que “el que fem és educar i formar i al mateix temps intentem competir i tenir un model de joc atractiu, en què juguem individual, procurem no fer zones, que els jugadors patinin molt, que el joc sigui vistós i alegre i llavors cada entrenador hi posa el seu granet de sorra. Està molt bé guanyar però també és important deixar una bona imatge i que la gent digui que el Manlleu juga maco”.
L’objectiu final de tot aquest treball amb la base, que s’ha convertit en un referent a escala estatal, és fer un primer equip de la casa. “Ja ho és en un 80% i hem d’arribar al 100%. Ara se’ns ha complicat l’ascens, però si acabem pujant a OK Lliga ens agradaria que fos així. Hem de ser valents”, conclou el director esportiu, conscient del potencial d’uns joves carregats de talent, avalats amb títols i que també estan nodrint les seleccions.