És impossible concebre el teixit social i esportiu de la comarca d’Osona sense que vinguin a la ment uns patins i uns estics d’hoquei. I tot i que la comarca pot presumir de tenir diversos equips en l’elit de l’esport, no tots els clubs centren el seu objectiu a competir i arribar al màxim nivell, sinó que posen el focus a formar jugadors i permetre’ls gaudir d’un esport com és l’hoquei. “Originalment el club el vam formar una colla d’amics i familiars als quals ens agradava molt l’hoquei i que sempre havíem aspirat a tenir un club a Tona”, explica Miquel Espona, entrenador de l’escola i membre històric del club, que també recorda com “el club inicialment va néixer dins del Foment d’Esports de Tona, l’any 1982, però no va ser fins al 1989, quan vam traslladar-nos al pavelló, que va néixer formalment l’Hoquei Patins Tona que coneixem actualment”.
Però tot i el pas del temps, aquest esperit familiar amb el qual ja va fundar-se el club s’ha mantingut. “El nostre objectiu no és anar a competir i a ser els millors. Nosaltres volem que el club sigui com una família”, afirma Cristina Gutiérrez, presidenta de l’HP Tona, “personalment, prefereixo assolir èxits com a entitat social abans que no com a entitat esportiva”, afegeix Espona. I és que el tarannà de l’HP Tona és, per davant de tot, el d’un club de poble ja arrelat. “L’objectiu sempre és fer escola i nodrir els equips de dalt amb jugadors del planter, ja que, històricament, aquest club no seria res sense la seva base”, explica Espona, “i el nostre futur somiat seria poder arribar a tenir un equip en cada categoria, que alguns anys ja ho hem fet, i sabem que és possible”, afegeix Vicenç Oliva, tresorer del club.
L’aposta per formar joves jugadors, però, moltes vegades es veu tallada en sec pels cants de sirena que venen des de fora del municipi, a escassos quilòmetres de Tona. “Actualment ens trobem amb un gran problema: com més bé ho fas i més resultats acumules, més et perjudiques, ja que molts jugadors joves acaben marxant als altres grans equips de la comarca per créixer”, explica Espona, que afirma que “també ens trobem que molts jugadors marxen molt joves i que, al cap d’uns anys, acaben tornant al club”. En casos com el de l’HP Tona, però, aquest èxode de jugadors és un fre important per al seu creixement. “L’ideal seria poder formar jugadors per nodrir el primer equip del Tona, però molts opten per marxar”, afirma Espona, “i tot i que a l’equip de Nacional Catalana hi ha jugadors de la casa, és complicat conformar equips fets íntegrament del planter quan ens trobem amb aquests casos”, afegeix Gutiérrez.
Sigui com sigui, l’HP Tona continua lluitant dia a dia per mantenir viu un esport tan reconegut a la vila. “Hem passat per èpoques de tot, però sense la feina incansable de tota la gent que forma el club no s’hauria arribat aquí”, afirma convençut Espona, “nosaltres aspirem a continuar sent un club constant i familiar, on tothom és benvingut i es respira bon rotllo”, conclouen Gutiérrez i Oliva.
L’ànima: Miquel Espona
Des de ben petit, Miquel Espona va viure l’hoquei tant a casa com en el seu grup d’amics, amb qui sempre somiava poder jugar en un equip junts. “Quan vam poder sembrar la llavor de l’hoquei al Foment d’Esports de Tona no érem més de sis jugadors, tots amics o familiars, però només un any més tard ja érem una vintena de persones i es parlava de formar equips de categories inferiors”, explica ell mateix. I és que l’espurna de l’hoquei a Tona va sortir d’aquests pocs joves apassionats per l’esport, passió que encara es manté 40 anys més tard. “Si quan vam començar m’haguessin dit que el club ara estaria així, no m’ho hauria cregut. És un goig poder veure com ha prosperat i com es manté tot i els anys”, diu. Ara, veient-ho en perspectiva, Espona s’adona de tot el camí recorregut, que no ha estat precisament curt. “No ha estat una feina fàcil. Jo he passat per tots els papers de l’auca, des de jugador fins a regidor d’Esports, i crec que, a vegades, no es reconeix prou la feina que fan juntes i clubs com l’HP Tona, un pilar fonamental de la meva vida”, conclou.
{{ comment.text }}