Hi ha commoció a França pel robatori de joies del Louvre per un valor que s’ha taxat en 88 milions d’euros. El que potser no saben la immensa majoria de francesos és que en un local de Vic hi ha una altra joia, de valor igualment incalculable: tots els mapes del Tour de França des de la primera edició de 1903. “Me’n falten cinc o sis dels últims, però els tindré.”
El vigatà Pau Arboix, l’històric antic propietari de Casa Sendra, és molt més que un apassionat del Tour i del ciclisme. N’és directament un devot, des que de ben petit va començar a viure la seva fascinació per les bicicletes i la competició que les envolta.
Fins al punt que, a l’hora del pati de l’escola, recollia de les papereres pàgines d’El Mundo Deportivo que havien servit per embolicar l’entrepà i en retallava les fotos de ciclistes per anar omplint quaderns de butxaca que encara conserva.
Un tresor més. Entre llibres, revistes, enciclopèdies, cartells, objectes de tota mena i, sobretot, una experiència viscuda –amistats incloses– que és per ella mateixa una joia, i de la qual ara pot presumir amb l’emoció afegida que l’any vinent el Tour li passarà, literalment, per davant de casa.
No cal ni preguntar-se si Arboix va viure en directe aquella volta a França que el 1957 va travessar per primera vegada la frontera per introduir-se en territori espanyol i dirigir-se a Barcelona, amb 40.000 persones celebrant l’arribada a Montjuïc. En té els retalls de premsa, naturalment.
“El vam anar a veure a Tordera. Va ser el regal de casa per haver aprovat l’examen de 4t de batxillerat”, recorda. I quan després de quatre o cinc hores d’espera, caravana publicitària inclosa, va aparèixer a l’horitzó aquell grup de 70 o 80 corredors “amb aquelles bicicletes cromades o niquelades, i aquells rastrals amb corretges metàl·liques per subjectar el peu al pedal, tots junts, amb tota aquella brillantor… va ser com una aparició. Vaig quedar en xoc”.
Tenia 14 anys. S’havia endut la màquina de fotografiar de casa “però de foto només en vaig fer una. Em vaig bloquejar. L’emoció em va desbordar”, explica.
Naturalment que la conserva, la foto, i emmarcada (i es pot veure a la versió d’aquesta peça a el9nou.cat). Com a foto “no té res”. Però com a testimoni fa que encara avui li brillin els ulls recordant aquell moment.
El pas fugaç per Vic en l’etapa de sortida direcció a França, pel que avui és l’antiga N-152, “no la vam veure, perquè ja havíem marxat a estiuejar”.
Feia dos anys, aquell 1957, que Miquel Poblet s’havia convertit en el primer ciclista espanyol a guanyar una etapa del Tour. Que van ser dues, de fet: la primera i l’última, en què va entrar sol als Camps Elisis de París. “Vam ser íntims amics, amb en Poblet; va acabar fent de testimoni al meu casament”, recorda.
El dia de Tordera, sense buscar-ho, es va trobar esmorzant al costat d’on era esperant l’etapa el sabadellenc Miguel Chacón, l’escuder de confiança de Poblet, que aquell any, amb polèmica inclosa, no va ser seleccionat per córrer el Tour amb l’equip espanyol. “Perquè llavors es corria per seleccions, no per marques.” Està tot a l’enciclopèdia Arboix.
