La vida del ripollès Albert Moreno sembla ideada per la mateixa persona que va inventar-se la dita que no hi ha mal que per bé no vingui. Deu anys enrere la seva existència havia tocat fons, després de massa anys flirtejant amb la droga, però ara és un dels personatges emergents més reconeguts de la lluita lliure a escala ibèrica.
Arribar a aquest estatus no ha estat només fruit de la casualitat. Quan era petit ja era seguidor de Hulk Hogan, l’icònic lluitador ros nord-americà amb un bigoti en forma de U invertida, que durant la dècada dels anys noranta era el personatge més reconeixible d’aquest esport.
Moreno, que va néixer a Vic però a 11 anys ja es va establir a Ripoll, on el seu pare regentava el videoclub Manhattan, es despertava a les 3 de la matinada per veure en directe els combats que n’emetien en directe a la televisió. Més tard va ser un dels membres de la formació de rock Band Damm, on es va familiaritzar amb els escenaris.
El seu estil de vida no era sa del tot, i ell mateix reconeix que va estar atrapat en el consum de cocaïna des dels 17 fins als 25 anys. En aquell moment alguns companys de Txarango amb qui compartien els diversos locals d’assaig de grups de Ripoll van recomanar-li que es desintoxiqués. “I ho vaig fer”, afirma. Per aconseguir-ho va haver d’ingressar en una comunitat a Montserrat, on durant dos anys van tractar-li l’addicció.
Un cop superada va estar-hi dos anys i mig més, treballant-hi com a terapeuta, la feina que actualment segueix realitzant, com a integrador social en un centre especial de treball de la fàbrica Cola-Cao, a Barcelona.
Per allunyar-se de l’ambient que l’havia portat al límit, va instal·lar-se al barri del Guinardó. A Barcelona va entrar en contacte amb un gimnàs de lluita lliure, i ja fa un any i mig que hi entrena i lluita. Quan puja al ring Moreno es converteix en Lacayo Sureño, un personatge que ell mateix defineix com “un home fet al carrer, sense maldat i que es fa estimar, en el qual he intentat traslladar part de la meva vida personal”.
Vesteix amb un peto texà on duu el símbol de la victòria, que l’ha convertit en un lluitador molt estimat pels nens, “que s’hi veuen identificats potser per la semblança del vestit amb uns bolquers”. Lacayo Sureño és un rol que des del primer moment adverteix que “si em vens amb maldat, no tindré pietat de tu”.
Aquesta mena de personatges bons de la lluita lliure s’anomenen face en contraposició als heel, que tenen un rerefons molt més fosc. En l’últim curs ha esdevingut el millor debut i la millor progressió en un àmbit on continua sent amateur, però que li està permetent recórrer la geografia ibèrica i també d’altres punts d’Europa, gràcies en part al fet que encara no té vida de parella.
La lluita lliure o wrestlingés una disciplina molt popular sobretot als Estats Units, on l’esport i l’espectacle es donen la mà. Abans de cada combat els contrincants “acordem les seqüències i transicions a l’hora de lluitar, a més de la història que volem explicar al públic”, especifica. També hi ha la part més improvisada dels cops, on hi ha el perill real de prendre mal.
En tot cas, Moreno diu que “cal que tot sigui harmònic, perquè tot plegat no sembli una comèdia” i sobretot tenir ben estudiats els rivals per saber quina mena de moviments realitzen. Malgrat el risc que impliquen les patacades que reben i les caigudes, fins ara no ha hagut de deixar d’anar cap dia a la feina després de lluitar els caps de setmana.
Tot just fa unes setmanes, el mateix dia que es constituïa l’Ajuntament de Ripoll, Moreno i quaranta persones més van preparar la infraestructura per una tarda de combat a la plaça de la Lira. Des de principis dels anys vuitanta, quan els envelats de la festa major portaven espectacles d’aquesta mena, que no hi havia hagut lluita lliure popular al municipi.
A partir d’ara, espera que com a mínim un cop l’any el circuit pugui aturar-se a algun poble de la comarca per transmetre la seva passió per aquest esport, on està aconseguint reconeixement gràcies a la combinació dels seus dots de lluita i els d’intèrpret.
