Ariadna Santamaria
Amb 27 anys va participar al primer Campionat d’Espanya l’any 1991 a Sant Quirze del Vallès, i a partir d’aquell moment va ser quan es va començar a professionalitzar i a competir dins del món del billar artístic. Jaume Norberto jugava pel seu compte amb amics des dels 16 anys, i amb 23 anys es va fer soci del Club Billar Vic, “fa una mica més de trenta anys que soc soci del club, me l’estimo molt”, reflexiona Norberto. A més, per poder competir en aquest esport és necessari estar inscrit a un club i federar-te.
En tota la seva carrera com a billarista artístic, Norberto va estar durant molts anys entre els millors del món. En la seva etapa com a jugador, ha quedat vuit vegades subcampió al Campionat d’Espanya, diverses vegades subcampió de Catalunya, tercer al Campionat del Món, i va arribar a quedar tercer en algun Open d’Europa, “si ho mires fredament, guanyar no he guanyat mai, però ho gaudia molt”, diu l’exjugador.
Per Norberto un dels avantatges que té el billar artístic és que a l’inici has de dedicar moltes hores d’entrenament per aprendre les figures i la nova modalitat, “jo entrenava a l’inici unes sis o set hores al dia”. Després, “un cop la feina està feta, entrenant un mes abans de cada campionat ja era suficient per posar-me a un nivell molt alt”, reconeix. Per altra banda, el que sí que és important és tenir un bon fons físic, “l’artístic és una modalitat que físicament és molt heavy, les partides són dures”, recorda Norberto.
Una de les competicions que va marcar un punt d’inflexió en la seva carrera professional dins el món del billar, i de la qual té una barreja de sensacions, entre bones i dolentes, va ser el seu segon Campionat d’Europa, a Turquia. En aquell moment Norberto veia que tenia problemes de concentració, “fallava la primera bola, i a les tres boles següents continuava pensant en l’error”. Allà, però, va aplicar un nou mètode de concentració, que un amic del Centre d’Alt Rendiment (CAR) li va ensenyar: “Vaig fer un campionat impressionant, però es va classificar un altre noi per dues dècimes”. Tot i el resultat, aquest campionat li va servir per corroborar que el nou mètode funcionava. El segon Campionat del Món en el qual va participar és un dels millors records de l’exjugador de billar. En aquell moment, Norberto havia entrenat moltíssim: “Estava tan content d’haver arribat a la semifinal, que la vaig jugar com si estigués passejant”. Hi vaig perdre, però jo estava com si no hagués passat res”, explica, i reconeix que aquell campionat per ell va ser “bestial”.
Durant tota la seva vida, el billar ha ocupat un lloc molt important, “a casa, quan ens vam casar, vam tenir abans una taula de billar que un sofà”, indica Norberto. Sempre havia compaginat el món laboral amb l’esportiu. Durant 20 anys va tenir una fàbrica tèxtil, que va haver de tancar. Més tard, va estudiar sobre pianos i l’any 2010 va muntar una botiga de pianos a Vic. De mica en mica, per manca de temps, va anar deixant de banda els entrenaments, “em vaig refredar”. Al principi continuava anant a les competicions, pràcticament sense entrenar, però finalment les va acabar deixant. Ara ja fa dos anys que no juga al billar, però mai se n’ha desvinculat del tot, ja que continua com a soci del CB Vic i veu moltes de les competicions a través de les xarxes socials.
Una de les principals causes per les quals no ha tornat al món del billar és perquè recorda la seva etapa esportiva com una de les que més ha gaudit. En l’actualitat, però, “el que em dona el piano, mai m’ho ha donat el billar”, reconeix. Norberto explica que quan s’asseu al piano s’oblida de tot, “amb el billar tenia problemes per aïllar-me, em posava a entrenar, i si tenia altres problemes havia de parar”. Tot i així, la seva etapa com a jugador de billar ha estat molt important i l’ha gaudit molt, “no descarto tornar a jugar en algun moment, però d’una altra manera, per passar l’estona”.
