Quan Ada Colau es va convertir en alcaldessa de Barcelona el juny de 2015, la primera decisió que va prendre va ser renunciar a la candidatura dels Jocs Olímpics d’Hivern. Immediatament li van ploure crítiques des de totes bandes perquè tots els grups polítics de l’Ajuntament havien donat suport a una proposta que partia de Jordi Hereu el 2010 –que inicialment parlava de la data de 2022– i Xavier Trias li havia donat continuïtat en arribar a l’alcaldia un any després. Des de llavors, però, la comissió d’estudi ha continuat treballant en un projecte al qual ara l’Ajuntament barceloní, reconeixent que potser es va precipitar, no s’hi tanca en banda.
Entremig, el Comitè Olímpic Internacional (COI) ha entreobert una porta a la qual s’aferra la Generalitat per prendre el relleu en la iniciativa i és que permet que les candidatures les presentin no només ciutats sinó ara també governs regionals. El projecte de la Candidatura Olímpica d’Hivern Pirineus-Barcelona difereix de l’inicial (Barcelona-Pirineus) en el fet que totes les competicions que s’havien de centralitzar a la Cerdanya ara es podran fer en tot l’àmbit del Pirineu català perquè també hi ha més laxitud en les distàncies.
Aquí és on entra en joc el Ripollès en tota la seva dimensió. A ningú no se li escapa que la possibilitat d’acollir uns Jocs seria un gran revulsiu per aquestes estacions. El govern, a través de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), és propietari o bé gestiona una gran part del domini esquiable: Vallter 2.000, Vall de Núria, La Molina i Skipallars (Port Ainé i Espot). A Barcelona i al seu voltant s’hi mantindran les cerimònies i les competicions de gel, que representen el 60% del programa olímpic.
En les properes setmanes, la Generalitat durà a terme reunions territorials a totes les comarques del Pirineu, així com d’altres a Barcelona d’àmbit sectorial, per donar a conèixer el projecte, el detall de proves que es durien a terme a cada indret i la ubicació de la Vila Olímpica. Això demostra fins a quin punt està avançada la candidatura, que en l’aspecte econòmic es refia de l’aportació que ara fa el COI, que cobriria el 60% del cost. L’absència de govern va impedir ser a temps de presentar a l’abril la proposta per al 2026, per a la qual ja hi ha vuit candidatures. Però la porta continua oberta i Catalunya presentarà la seva proposta perquè la concessió no es farà fins l’octubre del 2019 i no es descarta que sigui doble: pels Jocs de 2026 i 2030.
Al Ripollès es percep de forma molt positiva
En el Pla Director de La Molina, que data de febrer de 2016, el Departament de Territori i Sostenibilitat ja detallava quines competicions s’hi podrien dur a terme i les inversions que s’havien de realitzar per acollir uns Jocs a la Cerdanya. El que a ningú no se li escapa és que aquest sector de llevant de l’estació, en terme de Toses, és el que està dotat des de fa deu anys amb les millors instal·lacions de surf de neu de tot el Pirineu. El Pla Director també establia que en aquest sector dels Alabaus s’hi duguessin a terme les proves de ‘freestyle’, amb el condicionament de noves pistes i el reforçament de la producció de neu artificial per garantir-ne la presència i evitar el que va passar el 2011.
Aquell any, als Alabaus s’hi va disputar el Campionat del món de surf de neu i a la muntanya no hi havia ni un floc de neu, que es va reservar per fabricar-la just al mig tub i a les pistes on es feia ‘snowboard cross’, l’eslàlom paral·lel i el ‘big air’. En tot aquest temps aquestes instal·lacions han ananat acollint altres proves d’àmbit internacional.
En allò que uns hipotètics Jocs Olímpics donarien una empenta definitiva en matèria d’infraestructures és al transport en ferrocarril. Admetent les dificultats de dur a terme una inversió d’aquesta magnitud que depèn de l’Estat, el projecte considera el desdoblament integral fins a Vic o Torelló i millores en la resta de la línia. Per contra, les actuacions de reforç de l’accés per carretera deixen de banda la collada de Toses.
En qualsevol cas, des del Ripollès la possible celebració d’uns Jocs al territori es percep d’una forma molt positiva. “Ja ens hem reunit diverses vegades amb una comissió al respecte amb el Consell Comarcal del Ripollès i el de la Cerdanya i hi donem plenament suport”, apunta el president ripollès, Joan Manso. “D’aquest tema se n’ha parlat amb el sector turístic”, avança Manso, que confia que “la Generalitat hi aposti” perquè tindria “un impacte econòmic molt important” que a nivell d’infraestructures permetria “relligar Barcelona amb el Pirineu”.
