La gràcia de la Rupit Taradell són els llocs per on passa però sobretot la gent

El tercer diumenge de novembre és una data que sempre tinc assenyalada al calendari. És el dia de la Rupit-Taradell. Aquest any –entre d’altres, per un pèssim estat físic–, me l’he tornada a saltar.

I he trobat a faltar en Codina a les 4 de la matinada controlant els busos i també les desenes de voluntaris i col·laboradors del Centre Excursionista de Taradell (CET) que estan en els avituallaments i que cuiden, mimen i animen a tots els participants.

També he trobat a faltar la boira de dalt a Tavertet, amb aquelles magnífiques imatges que ara –gràcies a les xarxes socials– molts heu compartit.

I encara que no ho sembli també he trobat a faltar els crec que són 475 graons que hi ha a les escales de Sau, així com aquella sensació de veure la punta del santuari de Puig-l’agulla i no acabar d’arribar-hi mai o l’adoloriment al cul, quan ja ets a la zona del Castell, et coneixes pam a pam el terreny però no pots caminar del mal que et fan. O trobar-te Maria Font, ara amb dues operacions de pròtesis al genoll, però fresca com una rosa com si a les seves cames no hi portés els 43,5 quilòmetres que hi ha de Rupit a Taradell.

Doncs sí. He trobat a faltar tot això i molt més. Perquè la gràcia de la Rupit Taradell són els llocs per on passa però sobretot la gent (els que la fan i els que la fan possible). Ens veiem el 16 de novembre de 2025?