Als 29 anys i amb una carrera plena d’èxits i experiències, Marta González (1995) ha decidit posar punt final a la seva carrera com a nedadora de competició. “Ja fa més d’un any que sabia que l’acabaria deixant, perquè penso que la gent ha d’anar cremant etapes”, explica. No obstant això, González indica que “continuaré nedant però a la meva manera, sense competir”.
A més, la vigatana assegura que el fet d’haver aprovat les oposicions i treballar com a professora va ser clau per prendre la decisió. “Quan vaig començar a treballar com a docent marxava de casa a les cinc de la matinada i arribava a les vuit del vespre, entrenant i treballant sense parar”, comenta.
González va començar en el món de la natació als tres anys, de la mà de la seva germana Neus, que ja feia més temps que s’hi havia iniciat: “Els nostres pares són molt alts i van pensar que nosaltres seríem igual, així que van considerar que la natació seria un bon esport”.
El seu primer club fou el Club Natació Vic-ETB, que el tenia a tan sols tres minuts caminant des de casa, i “amb sis anys vaig començar a competir”. Tot i això, no va ser fins als 11 que va competir a escala estatal.
De fet, al CN Vic-ETB va coincidir amb dos entrenadors dels quals guarda un gran record: Pep de la Mora i Isidre Bancells. Malgrat ser “dos perfils d’entrenador molt diferents”, González assegura que va aprendre’n molt.
Tant que, probablement, tots dos van tenir part de culpa que Marta González competís als Jocs Olímpics de Rio 2016, tot i formar part aleshores del CN Sant Andreu. “Tothom sempre em pregunta pels JJOO i, la veritat, vaig gaudir més de la classificació i el procés que de la mateixa experiència”, explica. “El que més em va entusiasmar va ser quan vam aconseguir la classificació en els relleus de l’Europeu de Londres, ja que no apostaven per nosaltres”, afegeix.
Londres, doncs, sens dubte va ser una de les millors vivències de la seva carrera. No obstant això, González assegura que en els darrers Campionats de Catalunya, celebrats el passat mes de juliol, va viure dos moments molt emocionants per tancar de la millor manera la seva etapa.
“En el segon dia vaig acomiadar-me dels 100 i 200 metres amb una marca de 55’99 i, tot i que la meva millor és de 55’40, feia molt temps que la buscava”, comenta.
“Acabes plorant de l’esforç que hi ha al darrere, ja que a vegades sembla que si no superes les teves millors marques no ets ningú, i costa molt”, expressa. “En aquell moment, va significar molt per mi”, afegeix.
A més, explica que va poder nedar amb la seva “rival i amiga”, Lídón Muñoz, la qual va aconseguir el record d’Espanya als 50 metres crol. “Va ser un dels millors finals que em podia imaginar”, assegura.
González apunta que el que més trobarà a faltar d’aquesta etapa és “el dia a dia amb l’equip del Sant Andreu”.
Ara, continuarà exercint i formant-se com a professora, i aconsella que “cal mantenir la il·lusió d’un nen per fer les coses”.
