De pares a fills. Xavier Bassas va heretar el carnet de soci número 1 del Seva que tenia el seu pare, Josep Maria Bassas Masnou. “El pare va ser un dels fundadors del Seva i quan va morir tenia el carnet de soci número 1, i el vaig heretar jo. Som un club petit i abans es feia molt això que els fills heretessin el carnet de soci que tenia del club”, recorda Xavier Bassas, que destaca que el carnet amb el número 1 se l’hagi pogut quedar ell.
Xavier Bassas té 63 anys i va jugar amb el club verd-i-blanc durant sis o set anys. Actualment no està vinculat a l’entitat, però explica que “hi vaig quan puc, sempre hi ha aquell cuc pel futbol”. Una afició que també va heretar del seu pare, que a banda de ser un dels fundadors del club, l’any 1973, i membre de la junta durant molts anys, resulta que també va ser un dels constructors de l’actual camp de futbol, entre el 1976 i el 1979: “El meu pare tenia una empresa de construcció i jo treballava amb ell i el vaig ajudar a fer l’actual camp de futbol”, recorda. De fet, destaca que durant aquells primers anys, quan “les persones de la junta i diversos socis van anar fent, per exemple, els vestidors o el bar, ho donaven tot pel club”, una passió i una dedicació per un projecte que Bassas va veure néixer i créixer. Per això té clar que “per mi és un orgull mantenir l’herència del meu pare i tenir el carnet de soci número 1 de la Unió Esportiva Seva. Ell n’era molt fanàtic, jo me n’he mantingut més al marge, però sempre hem estat al servei del club i per qualsevol cosa hi hem estat”, com sol passar amb moltes persones que al llarg dels anys han format part de la història del Seva: “Costa desvincular-se’n, i si t’ho demanen, hi has de ser.”
És un camp privilegiat, perquè per allà van passar Cruyff, Rexach i molts altres jugadors del Barça de diferents èpoques, aprofitant que aquests tenien una segona residència al Montanyà: “El Barça ha vingut a jugar en diverses ocasions”, recorda Bassas, que assenyala la gran vinculació amb el club blaugrana, i sobretot amb Johan Cruyff. “I quan venia el Barça, sempre era un moment especial”, explica.
Aquestes són algunes de les moltes notes positives que recorda Bassas, així com també la inauguració del camp municipal de l’Alzina: “Recordo que abans anàvem a jugar al camp de futbol del Montanyà perquè no teníem camp a Seva.”
