En els últims temps, segurament a Josep Baranera el coneixen com l’avi d’Arnau Camaño, el jove jugador del Tona, del poble, i que a més és conegut per tenir un físic molt semblant al futbolista del Manchester City Erling Braut Haaland. Però Josep Baranera a banda de presumir de net també ho pot fer de ser el soci número 3 del Tona, i un expresident del club groc-i-vermell. Per davant seu només hi ha Josep Casanovas i Josep Nesplé.
Baranera, que ara té 80 anys, explica que “el meu pare em va fer soci del Tona quan en tenia 14”. Era l’any 1958 i “jo ja havia deixat els estudis i m’havia posat a treballar”. Tot i fer-se soci amb 14 anys, recorda que “amb el meu pare anàvem sempre a veure el Tona, m’hi va portar de ben petit quan encara jugava al camp del carrer Torres i Bages”. Ell hi havia jugat alguns anys en època d’infantil, “però no estava bé de salut i ho vaig haver de deixar”. Tot i no poder-hi jugar, la seva afició pel futbol va continuar en uns anys en què el Tona “encara no estava inscrit a la Federació Catalana de Futbol”. D’aquella època recorda que l’equip estava format per gent del poble, però també de Manlleu i Vic, i que la plantilla es va reforçar “amb quatre germans que van venir de la Cabra”. Amb el pas dels anys, la seva afició pel futbol i pel Tona no es va aturar. I cada vegada s’hi va anar involucrant més.
De ben jove va ser membre de la junta (1961-1964), però va haver de marxar a la mili i ho va deixar. Un cop en va tornar s’hi va tornar a vincular, formant part de diverses juntes, amb legislatures de quatre anys, i arribant a ser-ne president a finals dels anys 70. D’aquesta manera Baranera ha viscut l’evolució del futbol a Tona: des del canvi de camp, al de sota al castell fins a l’actual a la zona esportiva, i sobretot l’evolució del club en l’àmbit esportiu, actualment a Tercera RFEF. “Hi he anat sempre, fos a la categoria que fos”, diu. Actualment “quan puc també hi vaig”, però no amaga que “sobretot hi vaig a veure el net, que jugui al primer equip del Tona fa gràcia i molta il·lusió”. I és que a Baranera se li ha girat feina. L’Arnau no és l’únic net que juga a futbol. Els seus dos germans també hi juguen, un al Nàstic de Manresa i l’altre al Juvenil del Tona. Baranera, que té altres nets, dels altres dos fills, també els segueix en els seus esports: bàsquet, tennis i pàdel.
Un avi orgullós de la seva família i apassionat del futbol i del Tona.
