El Vic passa pel seu millor moment de la temporada. Ho demostren les sis victòries que encadena en la lliga, i també la confiança en el seu joc per tirar endavant els partits. Un bon exemple es va viure aquest dissabte en el derbi contra el Martinelia Manlleu: els de Ramon Pardo van saber controlar l’efervescència inicial dels manlleuencs, van castigar amb la major severitat possible les errades del rival i, amb les regnes del partit a les seves mans, van dominar en la segona part per acabar-se emportant de manera clara els tres punts.
Joventut i talent van provocar que el derbi de l’Ok lliga plata comencés amb un ritme de partit frenètic. En aquest escenari, qui s’hi va trobar millor d’entrada va ser el Martinelia Manlleu, i Cudi va fer intervenir Burgaya en un parell d’ocasions en els primers cinc minuts. Quan es comptava el sisè, però, el Vic va robar la bola en l’àrea contrària a través de Font i aquest va assistir a Uri Ramírez perquè marqués el primer de la tarda.
Els manlleuencs van entomar ràpid el cop, i en la següent jugada Picart restablia l’empat amb un xut al primer pal. L’espectacle de desplegament físic es va allargar fins als 10 minuts de partit, quan l’equip local va demanar temps mort i de tornada a la pista tot va semblar asserenar-se.
Una calma que va afavorir als vigatans. Ordoñez va avisar enviant una bola al pal just a la meitat del primer temps, i poc després, Gere Rovira s’avançava als rivals per tallar una bola a mitja pista i endreçar-la al fons de la xarxa. El gol posava per davant al Vic (2-1), un resultat amb el qual s’arribaria al descans. Tot i l’avantatge local, a l’equador del duel tot continuava molt obert.
A la represa, els de la capital d’Osona van sortir millors: en defensa no van deixar córrer tant al Manlleu, i en atac, van apostar per les possessions més llargues. Tot i això, el Vic va tornar a furgar en la ferida de les errades del rival, i Font va castigar una nova pèrdua de bola del Manlleu en una posició compromesa amb un xut ras que es convertia en el 3-1.
Encara quedava un quart d’hora de partit, però els dos gols d’avantatge reforçaven la confiança dels vigatans i es convertien en una llosa per un Manlleu que es va anar desdibuixant. Fins a la conclusió, el Vic va tenir les millors oportunitats per ampliar l’avantatge, i finalment el premi del quart gol va arribar a dos minuts del final a través d’una falta directe transformada per Litus Sánchez.
